United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ba! ba! amb un nas com el vostre, sempre hi ha recursos. En aquest moment, Sperver cridà: -Companyons, ja sóc aquí! -Eh! Gedeon... Ja heu tornat? Maria Lagoutte trasbals

-Es ben això... és ben això- reprenia el vell David, -eh, eh, eh! la cosa t'empaitava, tenia més força que tu. , ... m'ho imagino tot com si m'hi trobés. De manera, doncs, que a la cerveseria del Gran Cérvol desafiaves la gent i celebraves l'amor... Tira, tira endavant; em plau, de sentir-te parlar d'això. I Fritz, tot gaudiós de parlar d'aquestes coses, continuava la seva història.

SIR TOBIAS Eh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada. JUTGLAR Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar en les vostres pells. SIR ANDREU No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar, no hi fa res. SIR TOBIAS Minyó, no us vui deixar anar.

-Eh! les semblances, les semblances!... va fer Knapwurst amb un esclat de riure estrident. -Vaja... ¿Veieu aquesta tabaquera de boix antic? Al costat d'aquest gran llebrer, us mostra Hans-Wurst, el meu besavi. un nas com un apagallum i un mentó com un esclop; jo de nas camús i de boca agradable: vol dir això que no li sigui nét? -No, sens dubte. -Doncs ! igual els passa als Nideck.

Pobre Jeroni! Li semblava que el vespre li feia l'ullet malignament, com dient-li: «Eh, que tal? Com te va el nou estat? Ser

Ahir mateix vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli perquè li fes de galan. SIR TOBIAS Qui? Sir Andreu Galtaencesa? MARIA El mateix. SIR TOBIAS És tant home com el que més ho siga a Ilyria. MARIA Y què hi fa? SIR TOBIAS Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!

Heu's ací que ara sóc ministre de MarinaTots amb la tornada, eh? Aquests dos versos són els que han de repetir. Va? I ell: «Heu's ací que ara és ministre de MarinaAquest bon Harris no sap veure fins a quin punt arriba a fer el beneit i com és carregós per a molta gent que no li ha fet cap mal.

I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'inflexions gatunes... Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa d'infant saltant de la mamella: Eh?... Vôs venir ¿ Vôs venir a casa nostra ?... Se veia que la pregunta arrencava de lluny, potser de quatre passes enrera, i que ja havia sigut rebutjada pel nen dretet.

-Eh! tan se val! ets aquí! -Estàs de verba, Gedeon; ¿què hi fa aquí la meva presència, no havent prescrit res al malalt? -És que li portes sort. Vaig mirar-lo de fit a fit, i no reia pas.

A Fritz i Hâan no els calgué sinó allargar el peu des de l'estrep del carruatge per posar-lo damunt aquelles pedres. Un homenot de nas sensual, de garsa, amb els cabells d'un ros de panotxa aplanats damunt el front, acabava d'avançar cap a la porta i deia: -Eh, eh, eh! senyor Hâan, arribeu dos dies més prompte que l'any passat.