United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !
Una acció d'avançament, un instant de dubte i alguns trets gairebé escapats de les pistoles dels de Cassanelles; un home caient malferit, un moment de confusió i un llampec de ràbia dels de Vilavessant; una flamarada d'odi encenent més i més els uns i els altres; una barreja de cossos que s'arrapen i s'esbardufeixen, de gemecs que es topen amb malediccions, d'esgarips que es veuen ofegats per l'espetec de les armes llargues, varen seguir a les paraules d'en Bartra, que, enardit per la lluita, avançava cap als contraris bo i engrapant amb la destra una picassa i amb l'altra m
Y després quan jo he obeit ple de justa esperança, per què haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la riota de tothom? Expliqueume, per què? OLIVIA Ai, Malvolí! això no és pas lletra meva, si bé regonec que hi té gran semblança; séns dubte és de la Maria.
Per què, podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no esvair el dubte?
Eren en el meu camp visual, dormen en el meu record, un sol conjunt amb les del mar i del cel. Els moments se feien llargs, eterns. Sens dubte hi haguera hagut temps de reunir el sometent: me sentia culpable de no haver posada en pràctica aquella idea, l'única que oferia alguna esperança de resultat.
Al cap d'un instant, ella afegí: -Ah! senyor, si salvéssiu el meu pare!... -Com he tingut l'honor de dirvos-ho, senyora, la crisi és acabada, Cal impedir-ne el retorn. -Espereu de conseguir-ho? -Amb l'ajut de Déu sens dubte, senyora; no és pas impossible. Ara hi reflexionaré.
Dubto que cap home pugui dir com anava vestida una dona, deu minuts després de deixar-la. Recordava Harris unes faldilles blaves, i després quelcom que devia portar fins al coll, una brusa, sens dubte; tenia també la visió confosa d'un cinturó. Però, quina mena de brusa? Verda? Groga? Blava? ¿Tancada amb coll o amb un llaç? ¿Portava plomes o flors al capell? Portava capell, del cert? Ell no ho gosava pas dir, per por de cometre errada i ésser exposat a caminar indefinidament per fals camí. Les dues jovencel·les feren broma d'ell, la qual cosa, amb l'estat d'excitació en què es trobava l'empip
Però ben aviat compareixia el dubte. I si l'agullonaven fins a llevar-li el seny?... ¿I si es veia obligat a defensar-se?... ¿I si, en sentir-se escomès, no es podia governar? -Podé sí que el millor seria no baixar al poble cap vetlla- va acabar per dir-se. I en arribar el vespre, va fer avinent a la Malena el seu propòsit.
Aquesta nit el vent s'havia equivocat, sens dubte, i ens empenyia, en lloc de fuetejar-nos la cara. La vela s'infla i s'estén, rondina el pal. La barca vola. Jo sóc al governall. Les ales del vent desencadenat sembla que se us emporten vers un punt inconegut. No sou l'ínfima i miserable partícula d'argila feta a arrossegar-se sobre la terra: sou part de la Natura!
Jo puc manar a qui mon cor adora. Silenci'm mata séns mostrar ferida, com a Lucrecia l'arma venjadora. M, O, A, I disposa de ma vida. MALVOLÍ «M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer mirem això. MALVOLÍ «Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme. Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte.
A més del costum, no hi ha dubte que per instint ens agraden les campanes: tant, que no fóra estrany que algú d'aquests que creuen en la transmigració ens sortís algun dia amb que molts dels que més figuren en Barcelona n'havien portat al coll per anar a pasturar. Així com a un díputat se li fa fer el que es vol prometent-li un bon empleu, o a un gos el feu ballar ensenyant-li un os, a un catal
Paraula Del Dia