United States or India ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els desvagats, homes i dones, ansiosos d'atansar-se al lloc de la feina per pendre-hi part, cercaven pas pel trencall mateix de l'aigua, ficant-s'hi, a voltes, de peus sense mirament. Tots desitjaven ser útils. I, quan el cap de treure els fou cedit, s'hi enforc
I al cap de poca estona, introduint un estre lluent i terrible a la boca -de primer confiada, després paralitzada d'esglai- del registrador de la propietat, la despoblava sistemàticament, tot murmurant, embadalit: -Sí, no, sí, no... Era enemic de les dones. Ho duia a la sang. Les dones temien l'arruga de malhumor del seu front. Havia estimat?
I d'aquelles pobres dones d'all
I ho vaig prometre així. Al Club vaig trobar Harris a la tarda, i vaig demanar-li de com li havia anat l'afer. -Oh! Tot va bé! va dir-me. -Tot va a cor què vols cor què desitges. Cap dificultat no hi ha per a marxar. Malgrat el que deia, quelcom de la seva manera d'enraonar suggeria una satisfacció incompleta: d'aital faisó, que vaig instar-lo perquè em donés detalls.
-Al diable les dones! No vull estimar ningú. Fugiré, m'amagaré... Mes, ara no vull pensar res. A dormir s'és dit. Cent voltes se féu aquest propósit i cent voltes torn
Als forasters se'ls diu: -Miri, miri la Custòria : val tants mil duros! I s'acaba la professó com totes les festes dels homes: amb un bosc de baionetes que avancen, i detràs d'elles una gran munió de gent cansada, cruixida, que ja voldria ser a casa; xicots adormits o malhumorats que ploren i demanen aigua; dones que es queixen de trepitjades, pallangues graciosos que fan traveta als del davant; portes que es tanquen, convidats que es despedeixen i senyals d'acabament pertot, que contrasten bé amb el bullici d'aquelles mateixes persones moments antes de sonar les timbales.
La meva germana i jo, vam aprofitar l'avinentesa per a girarnos a d'altres invitats. Després vam saber què cosa havia succeït. Kate i En Puigrafegut estaven vora la finestra, en una mena de pau armada, quan de sobte se sentí un crec minúscol, però ben definit. -Aquestes dones! digué En Puigrafegut -sempre tan fortament encotillades! Fins que no tenen més remei que esclatar!
Els penyals de la costa apareixien un moment revestits, enfarfegats d'escumes, i de seguida tornaven a mostrar llurs roques brunes, mig negades per un davassall de cascades. El soroll era eixordador. Homes, dones i criatures, amb una angoixa horrible, corrien per la platja.
No pots figurar-te com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà. S'ha armat una tan viva disputa amb nostres acompanyants, que he temut esclatés en lluita encarnitzada. No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a pobres dones i malalts.
El ver senyal de l'ocell no és pas saltar de branca en branca: és volar. -Els homes per a suprimir l'obstacle han de fer-se aviadors... i encara! Les dones en tenen prou amb fer cara d'ocell.