United States or Afghanistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tan grans, sembla que no els escau! deia la carnissera comentant els escarafalls de la minyona. Al barri arribaren a fer-se populars: tots els veïns parlaven d'aquella dolça parella. Algun cop els miraven passejar-se pel jardinet, agafats de bracet i partint-se una cirera.
I venia una son més dolça!... A voltes se sentien, com emboirats, els xirrics d'un vol d'orenetes que en aquella hora de sol feien l'aleta, sospeses en la buidor, sobre la ciutat endormiscada.
LLORENÇ Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix al palau que vostra mestreça est
Era un bell matí d'estiu, ple de dolça i reposada llum, amb tot i fer un aire precursor de tempesta.
A l'edat de vint-i-un anys, En Quimet va dar un tomb. Tot i continuant en la més dolça ingenuïtat, en les més innocents alternatives d'esblaimament i de rubor quan sentia la veu d'altri, En Quimet començ
JÈSSICA. Mai me poso alegra quan sento una dolça harmonía. LLORENÇ Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no més una vacada feréstega y lliberta, una munió de poltres indomptables; comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts per la xardor de llur sang.
Pel que toca a Harris, aquest té més costum de remar en aigua de mar que en aigua dolça, i diu que, com a exercici, prefereix el primer. ¡No pas jo! Recordo que l'altre estiu vaig pendre un petit vaixell a Eastbourne; un temps havia practicat el rem al mar, i ara em creia que ho faria bé, però vaig veure que m'havia oblidat absolutament de tot.
Lilí, com la generalitat dels cubans, pronunciava les jotes amb una aspiració dolça i simpàtica, semblant a la que donen els castellans vells a les haes en paraules com huevo, Huelva , etc.
Romanen sempre infinits matisos inexpressats en qualsevol literatura per vasta i gloriosa que sigui: en qualsevol literatura, i en qualsevol acoblament de literatures. Cada nou llenguatge és un nou instrument de comprensió humana. I, fins i tot, les valors simples o els tòpics de major vetustesa, hi assoleixen una mena d'estranya joventut, esquiva i delitosa, dolça i àcida com tota virginitat.
L'aigua de l'Eufrates, amb sa veu de tristor dolça, ens parlava interminablement del Paradís antic, tancat per l'espasa vincladissa d'un Querubí de flama. L'aigua del riu baixava amb recança de l'ampla vena que raj