United States or Uzbekistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Bon dia i bona hora. -Déu vos guard amb la companyia. A cada salut, que rebia, respirava més amplament. Que era gust allò!

Fins el mestre, aquell home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte, sempre pessigat per lents d'or, semblava sentir l'enlluernament de aquell dia i en passar pel davant d'un llitet del recó, on hi ha nens, va aturar-se i digué, acaronant-ne un: ¿Com te dius? -Nen!... ¿Com se diu ton pare? -Papà!... ¿I ta mare doncs? -Mamá!... ¿Quants anys tens? -, senyor, doncs. ¿D'on ets?

Havent romàs un dia en aquell indret, l'endem

Un dia, cap a la fi del mes d'abril, Fritz Kobus s'aixec

Com que són guarniments quasi sense plom, segueixen el corrent que regna i van gairebé a l'ensurada. Aquell dia el corrent era de gregal. El meu ham, doncs, com portat per un riu, s'alluny

Allí s'hi aplegaven les diferents colles de valldepedrencs que, havent anat a buscar el rem al fons de l'Empordà, venien a rematar-lo a la Campa després d'haver balejat el terme, i, encara que es tractava d'un grapadàs de vessanes, l'aterraven en un dia.

Un dia, tot passant per un camí, va trobar á Fra Salvador y pregáli que anès á veure al pobre malalt. Lo sant home li prometè que ho faria. Hi aná y li diguè: Que teniu? Que 'us fa mal? Res; pero no tinch gana y 'l defalliment me mata: va respondreli 'l malalt des del llit del dolor. Voleu dir li feu lo pare que no 'us menjaréu lo que 'us durè?

I si el lassament de tot el dia l'obligava, vulgues no vulgues, a donar al cos el descans que li demanava, dormia amb un son prim, que s'esvaïa a la més lleugera remor o al més petit cruiximent.

Fora les estones que la necessitava perquè li aguantés la pota d'una bèstia o li abrandés la fornal a cops de manxa, no la deixava moure de la banda del darrera del casalot on vivien. De comprar la minestra de cada dia se'n cuidava ell mateix; si al cap de la setmana havien de proveir d'arròs o fideus, aprofitaven el moment de sortir de la missa matinal.

De sobte, a una reblincola de camí, va topar-se amb els civils, que duien un home, i va recordar-se del dia en què, després d'haver mort el Picotí, se'l varen endur a ell. El pres anava amb el cap cot; però, en sentir trepig al davant seu, va aixecar la vista d'una manera vergonyant, va clavar-la a en Biel i va caure de genolls. -Perdona'm!... Digues-me que em perdones!...