United States or Ukraine ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra. Adobava unes calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no s'avenien amb els de la roba vella. Tot rumiant rumiant com ho arreglaria, perquè no fes mal d'ulls, rest
El mateix George havia inspirat que fos a dos quarts de cinc; però Harris i jo insistírem que les cinc era bona hora, per terme mig, per a ésser a les nostres màquines al punt de les sis, i finir la diada abans no comencés la forta calor del dia. Alguna vegada podríem començar més aviat, però no pas com a habitud.
Parlaren del dia aquell, i el senyor Reguera féu a la senyoreta un brillant panegíric de l'hereuet, tal com l'havia fet, a l'hereuet, de la senyoreta, i s'assegur
El dia abans, en tornar d'estudi, havia anat a cops de pedra amb el fill gran d'en Bartra, i havia comparegut a la torre tot abrigat de sang que li eixia d'un gros xiribec de la closca. Embenada la nafra per la Llogaia, va ficar-se al llit i va passar la nit amb febre, martiritzat més que mai pels mals somnis que li amargaven el viure. En despertar-se, el dia era ja alt.
Finalment el dia s'aixeca sobre la vall del vell Tàmesis: som a la matinada d'aquest gran jorn que ha d'afermar amb esclat el destí de les generacions venidores.
-Vinga el porró! ¡a veure si aquesta s'aixereix! ¡Jo també tinc el noi emputifat i menjo, dona! sempre es capmassa aquesta! -Com ne vols d'aquelles dues oques? -Com les de l'altre dia! dos duros en barra, dues pessetes besones i una de senzilla. ¡Més petites, més joves, i avui, que tot és més baix igual preu! ¡Aquesta voldria la dona borratxa i el vi a la bóta! -Rebaixa'm dues pessetes bessones!
Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!... També a aquests els veia passar cada dia a la mateixa hora... Eren tots secs, desnarits... amb grogors de planta d'estufa... Les mosses, altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes... Els homes més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!... I ben garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells... També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia l'alegria serena dels pescadors... hi havia sols una ràbia sorda... una quimera negra...
Això dit, els generals fan els sacrificis, estant present l'endevinaire Arèxion d'Arcàdia, perquè Silanos d'Ambràcia havia fugit d'Heraclea en un vaixell que va pendre a nòlit. Però en aquest sacrifici per la partença, les entranyes no donen bon averany. Aquell dia, doncs, no es mou ningú. Alguns s'atreveixen de dir que Xenofont, volent fundar una colònia en aquell indret, ha convençut l'endevinaire de dir que les víctimes no són favorables a la partença. Llavors Xenofont fa cridar per un herald, que l'endem
Jo submís, en més d'un moment vaig sentir ganes d'obeir els consells del meu pare. ¡Creu-me que jo era el primer de lamentar que la dona que jo estimava no fos del gust del meu pare! I per altra part, ¡jo no podia sacrificar un amor de dona per un caprici del meu pare! No hi havia solució. Les discussions cada dia ens allunyaren més.
Quan s'ha fet dia, de l'illa de més avall (més enll
Paraula Del Dia