United States or Papua New Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes. ANTONI Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.

Anaven passant hiverns i primaveres, i la tia Paulina veié repetir-se les joies i les desgràcies. Contempl

Vet aquí per què en Melrosada, en mig de les seves desgràcies, respirava l'aire dolç de la nit, i trencava una branqueta de fonoll i se la posava a xuclar fent-se la il·lusió que prenia anís del Mono .

Fa cinc mesos que no es pot llevar: hem tingut grans desgràcies, el meu pare va ser agafat sota el trineu vora el Kohlplatz, l'hivern passat... Va morir... Hem hagut de despendre molt per al repòs de la seva ànima. Hâan, que començava a enternir-se, adreç

¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinalsTe l'hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar.

Després, alçant la veu, respongué: -Són desgràcies que poden passar a tothom; ho sento; però quan em presento a la caixa general, no em demanen si la gent és feliça o desgraciada, em demanen quants diners porto; i quan no n'hi ha prou, he d'afegir-ne de la meva butxaca. La teva àvia deu vuit florins; vaig pagar per ella l'any darrer. La cosa no pot durar sempre.

En Cadernera brandava el cap apesaradament. -Això ès temps de bruixes- mormolà. -Perquè? -No : sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet, Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'àngel bo, no es perden; però... És quan hi ha més desgràcies.

La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers, amb més gust la contemplem quant més melancòlica és la sensació que ens produeix. Per què?

Però aleshores va sortir un vellet del rotllo i amb cara de pietat va dir: -Minyons... potser no diríau el què dieu, si sabéssiu la història d'aquest home. Potser fins li tindríau compassió i tot, si coneguéssiu les desgràcies que li han passades.