United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Fugir! Mai! Que ens mati. Ens defensarem com lleons -vaig respondre amb el respir tot esbufegós d'indignació. , calia que ens defenséssim; però, com? Ah! si jo hagués tingut l'escopeta del pare, aquella tan bona de dos canons, que mata les llebres a dues-centes passes! Desgraciadament no disposava de més arma que un petit ganivet. Me'l vaig treure de la butxaca i el vaig obrir.

Si la seva filla es volgués casar, seria l'home més feliç del món. És poderós, ric, ple d'honraments. tot allò que els altres desitgen. Desgraciadament la seva filla refusa tots els partits que se li presenten. Vol consagrar-se a Déu, i a ell li reca de pensar que l'antiga raça dels Nideck s'extingirà. -Com s'ha declarat la seva malaltia? -De cop i volta, fa deu anys.

-Que , que ! exclamava, en Llissàs, en representació de sos conveïns, igualment convençuts. -Mes, desgraciadament, anem per camins molt diferents.

Al bullici del ball, i ja a punt de cloure la vesprada, seguiren les cantúries, prenent l'escena un to més solemne i reposat. Alguns dels segadors tenien bona veu i cantaven amb afinació les velles cançons de la terra, si moltes d'elles desgraciadament destroçades per influències malastrugues.

Desgraciadament, quan ell començ

Ell, , que s'hi hauria lluit en les respostes, en lloc de patollejar mil incongruències, com havien desgraciadament fet, no sols el seu consultant, sinó els demés opositors del rengle.

Així, res d'estranyar que en la impressió del primer moment, espantat de la nova torbonada que per aquest cantó li venia a sobre, complicant la ja enredada madeixa del plet que massa que l'amoïnava, creuessin per son magí idees d'una transacció, més o menys lleal; idees que desgraciadament no prosperaren.

Desgraciadament, la «santa dona» solia estar trista i cada dia més caiguda. de forces i d'esperit. Les seves humors eren estranyes i llunàtiques. A voltes victorejava i festejava el pescadoret amb motiu de petits èxits als quals ell no havia atribuït cap importància, i en canvi l'acollia amb fredor altres vegades que ell amb raó s'esperava un gran aplaudiment. En aquest últim cas el xaval restava tot desconcertat i brandava el cap amb tristesa i pensava: -Pobra mare! Que en deu estar, de rebentada des trebai! ¡Que disgustos deu donar-li ets meu germ