United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per fortuna, el senyor, que va comparèixer amb la tartana al dematí del dia assenyalat, era persona entesa, i es va quedar esmaperdut en veure els canvis soferts en la seva propietat. Se'n feia creus, que un home sol, sense esmerçar-hi més que hores escadusseres, hagués pogut fer tant en tan pocs dies.
A l'estiu, dematí i vespre, es va al passeig de Gràcia. Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre que es pot, la proporció de passar pel passeig de Gràcia. A tot foraster se li pregunta: ¿Ja ha vist el passeig de Gràcia? L'animació del passeig de Gràcia, a l'estiu, comença amb el dia.
Però vingué un dia d'estiu en que el sol estobellava i justament aquell dia havia d'anar a un poble de l'altra vessant de la serra a dur-hi sis saques de farina. A la molinera no li vingué bé sortir fins a ben entrat el dia, per mor d'haver de buidar la bassa... Al començar la costa, devien ser les onze del dematí; l'aire bullia, als arbres ni una fulla hi tremolava i el cant de les cigales s'esbandia per tots indrets, omplint de modorra els innombrables recons d'aquelles soledats. Devia fer dugues hores que el pobre borriquet pujava animat per les garrotades amb que de tant en tant l'ajudava la molinera, quan de sobte es parà... per sos ulls hi pass
Va saber aviat que eren uns estrangers molt rics que anaven a câl Boscàs, després de corre mig món, per mor del jove que es gastava del pit... Que el dematí havia arribat el servei, molts criats amb molt de fato i fins mobles i tot!... -Tira que els toc, câl Boscàs! Enguany si que faran bona anyada!... va fer en Pere.
Vora migdia, la Madrona s'havia d'alçar cada dematí per deixar passar a l'avi Teiu, -un pobre vell abandonat, sense fills i sense casa, que es guanyava la vida a l'estiu portant llenya del bosc, al hivern captant per les masies.
Ara be, veuse aquí que un dematí 'l pastor dels bous de aquesta masía baixá costa avall cap al rieral pera que ab l' herbey se refresquès lo bestiar. Aquest ab lo cap baix flayrant, mansa y tranquilament va esbarriarse mentres lo pastor matava la estona fent joguinas de fusta ab un mal ganivet que duya.
Un dematí, al veure entrar la claror del dia per les escletxes de la porta de la cort, el borriquet va provar d'alçar-se... i no va poder. El ferrer, que feia de manescal, a la primera ullada que li va donar va fer el seu pronòstic -Ja ha begut oli! I sol es va anar morint dintre d'aquella cort estreta, lluny de tot, tranquil i resignat... -El borriquet s'és mort!... -Doncs que l'enterrin!...
Un dia a l'anar a estudi de bon dematí, un vailet em va dir: -En aquella casa hi ha un negat, anem a veure'l?... -Que l'ensenyen?... -Sí... -Doncs, au!
L'ataconador del portal a les vuit del dematí. -Ja torna a passar aquell minyó de la del segon pis. La criada del davant, a les nou . -Ja passa. El camàlic de la cantonada, a las deu . -Volta'l! Els xicots d'estudi, a les onze . ¡Sempre trobem aquest senyor! La mare, guaitant pels vidres, a les dotze. -Avui ja ha passat cinc vegades. Aquest vespre li preguntaré per què ve.