United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-I quan és aquesta festa? deman

-I ¿quant penseu gastar en la cuina econòmica? vaig fer-li, interessat en la qüestió. -No ho ben . Altres vint lliures, suposo. Després vam parlar del piano. ¿Haveu mai observat cap diferència, entre un piano i un altre? em deman

-Ah! va fer, tot interceptant-nos el camí amb el seu bastó, -on diable correu, tan de préssa? ¿I el desdejuni? -El desdejuni!... quin desdejuni? deman

El vell David portava son gran capot castany, de colzes lluents; un casquet de vellut negre li cobria la part posterior de la testa calba, i alguns cabells grisos voleiaven al seu entorn; la seva cara beguda i groga, solcada d'innombrables arruguetes, tenia un posat somniós, com al dia del Kipur . -Que no et vesteixes? li deman

Tingué l'aneguet a prova per espai de tres setmanes, però els ous no van comparèixer. El gat era el cap de la casa, i la gallina era la mestressa, i sempre parlaven de «nosaltres i el món», perquè es creien que representaven la meitat del món, i una meitat que era ben la millor. -Podeu pondre? deman

A l'endemà, va anar al poble i deman

Em sembla que per una tonalitat com aquesta no s'ha reservat cap nom. El botiguer m'ha dit que respon al gust oriental. Aleshores ens deman

El diputat s'havia descuidat en la fàbrica el bastó, i el senyor Reguera digué a Don Pasqual que ell tenia d'arribar-se a Barcelona i podria portar-l'hi. L'hi portà, en efecte; i com el diputat no es trobés a casa en aquell moment, el senyor Reguera deman

-Quin defecte? deman

-Per què no tenim ànimes immortals? deman