United States or Venezuela ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mira la corona menjada dels corcs, i, si el seny piadós, sent que llisca una tristesa al seu somriure. Dormiu, o morts! La Lluna us recorda, la Lluna envia ses fredes esplendors, nit a través, cap a vostre reialme silenciós, damunt el qual penja la corona de fusta».

Sols un considerable esforç de la cortesia dels invitats contingué la rialla de justa i escaient satisfacció que es mereixia aquesta gustosa facècia; però el silenci era una mica desmanegat. Tom el va rompre: -Huck diners, avui. Potser no us ho creieu, però en una pila. Oh! No cal que us en rigueu: em penso que us els puc mostrar. Espereu-vos un minut.

Damunt la seva trista esquena de contrafet, els boscalls s'hi assentaven a meravella. Ses cames de garrell no desdeien pas per una arrova d'excés, i eren prou elàstiques per a saltar córrecs i redreçar-se com una molla d'acer en les inevitables caigudes, baldament s'haguessin enfonsat fins al genoll en els pendissos de greda somoguda o en els tous de fullaraca dels obacs.

S'adreçaren, doncs, els lladres amb aquella naturalitat abusiva dels cors primitius, al convent, que era l'estatge més pròxim i l'únic que per la seva capacitat podia donar acolliment a tota la trepa, i no cal dir que els frares humilíssims no els el negaren.

Els fadrins fusters havien abandonat llur treballador; i la grossa serra enclavada en el fil d'un tauló, les garlopes amb el floc a mig fer, i la biga començada a cairejar damunt dels cavallets, indicaven que la feina s'havia suspès de cop i volta per algun motiu extraordinari.

A les parets del menjador de casa la Monja hi havien uns goigs de la Mare de Déu del Vilar i dos frares de cartró dels que senyalen el temps, l'un sense cap, l'altre sense braç, que signa amb una mangala. En un armari cantoner es veia una gran varietat de copes i vasos tots diferents de mida i forma i colors.

I ara l'un, ara l'altre dels comensals, s'aixecava, tirava el tovalló al respatller de la cadira i eixia a barrejar-se amb la multitud. A les dues, Hâan, Schoultz, Kobus i dos o tres oficials prussians, romanien sols a la taula, davant les postres i les botelles buides.

El resseguia adés i ara afanyós; el sotjava amb l'ànsia d'un detectiu; l'esglaiava un moviment maquinal dels que es fan en el son. De tant en tant es treia el rellotge. Mirava, per la finestreta, com encara lluïa una claror viva en els reguerots. Es desesperava. Fins ell, però, amb la debilitat, s'an

George s'irrità, i va dir: -No sembla sinó que jo sigui un bordegàs temerari sense seny ni centener. Jo tindré cura de triar les frases més delicades i menys enutjoses, fugint dels insults grollers. Harris, comprenent-ho així, s'adherí al projecte, aleshores, i fixàrem la hora per a dimecres de bon matí.

Veia la mare contenta d'aquell gendre que no havia volgut, veia el seu home allunyat dels antics companys del poble llunyà, i les terres ufanes sembrades de riqueses abundants.