United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si el camí del mig hagués dut la direcció que havia de dur, ens hauria menat on voliem anar, n'estic ben cert.
Llur concepció pràctica del món era idèntica. Si en manta qüestió metafísica potser no haurien estat d'acord, tampoc tractaven de posar-s'hi. Es complaïen mútuament sense cap esforç ni sacrifici. Ell tenia els seus amics, amb els quals formava una penya a l'Ateneu i abonava sovint una llotja en qualsevol teatre. Els dies de festa solia llogar un cotxe per a donar un tomb pel passeig de Gràcia.
Paulina Buxareu, davant del mirall, una estoneta després, es mira i es remira i, amb una llangor d'enamorada, es decideix a rissar-se els cabells, encara abundants i negres. De seguida pensa Paulina que una situació com la seva no pot aguantar-se gaire temps i que els fets s'han de precipitar per força. I, una vegada vestida, se'n va a missa, i després al despatx del seu nebot.
-Ai, fill meu! digué el Rector amb cara compungida. -N'hi ha de moltes menes de llaços indissolubles, en aquest món, i Déu vulgui que sia encara el del matrimoni el que trobis més pesat.
Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia, perd l'enteniment. VIOLA Salut, cavaller. VIOLA Et vous aussi; votre serviteur . SIR ANDREU Crec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre. SIR TOBIAS Que voleu entrar?
Permeteu-me, admirades amigues, que us destorbi un moment per a explicar-vos una vella història. Però, abans que tot, he d'expressar-vos la meva gratitud. Sempre m'ha plagut la música en plena naturalesa, i, en assistir als concerts que vosaltres agenceu, retrobo, a més de la música, el murmuri de les fulles, el gorgolament de les aigües i el xiu-xiu del ventet.
Acabada?... No pas del tot, que all
Acabàvem d'atènyer la vora d'un bosc d'avets. La neu, en aquesta nissaga de boscos, no ultrapassa mai l'entreforc del brancam. Era un pas difícil. Sperver descavalc
En Martí, assedegat d'amor, volia una caseta petita i plena de ventures, on trobés aquelles mirades lluminoses que entren en la foscor del cor i fonen la tenebra de la tristesa, on les rialles esclatessin i una dona bella, jove i sana, l'estimés lluny de tothom. Regalimava la dolor dins el cor d'En Martí. A cada recordança, hi queia una gota de foscor. Son pit esdevingué una tenebra, son cos afeblit s'an
I van posar-se a pregar pels difunts del noviciat. Entre tant el caporal va trobar a faltar Fra Genís i tot seguit ho digué al capit