United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !
¿Succeeix, amb les bicicletes, ço que s'esdevé amb tota cosa: que hom no capeix el bo que diuen els anuncis? El que a Alemanya mai no deixa d'encisar-me és el gos. A Alemanya n'hi ha gran varietat. Hom es troba amb gossos que mai no ha vist ni per semblança; que, fins que els sentim lladrar no sabem del cert que siguin gossos. És cosa ben interessant.
-Y bé, ara em sap greu no haver pogut venir. No per res, sinó que ara s'han corregut veus... jo no ho crec. Però, si ell deixa tot lo que posseeix a la viuda... És dir... encara no som en aquest cas. Potser Nostre Senyor... qui sap? Però anem dient, que si avui per dem
Pot dubtar ningú de la llum del dia? El virtuós del silenci es posa a parlar. És un home polit i tranquil. No havíem sabut mai les seves opinions fonamentals: sempre havia tingut la coqueteria de prear l'enginy de cada qual, deixant de banda el caràcter de la tesi. Però ara resulta que es deixa anar una mica.
La Isabel ha abandonat la sala, i don Gaspar li va al darrera. La tia Paulina, amb la vista, no els deixa un moment. Isabel s'entreté a mirar una estampa que hi ha penjada a la paret del corredor. Aleshores en Melrosada, fent veritables esforços, li insinua a l'orella: -Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes...?
Xenofont remet el guia a Quirísof, i deixa al comarca tota la gent de casa seva, llevat del seu fill, a penes adolescent. El qual és confiat a la guarda d'Epístenes d'Amfípolis, i, si el pare es comporta bé, el deixaran anar juntament amb el seu fill. Porten després a casa seva tot el que poden, i havent plegat bagatge, parteixen.
Hom no deixa d'encuriosir-se pel que esdevindr
Mes, així com en un jardí, passat el temps de les flors, si no se'l cuida hi creixen els escardots i les plantes silvestres d'aspecte menos agradable i d'olor mai buscada, així també la Rambla de les Flors, quan deixa de ser-ho, es converteix en passeig de camalluentes i mossos d'Esquadra.
De dins ne surten altres tants responent: -Tau, tau. -Un xiquet. -No gaire. -Vint-i-tres. -Sí. -No. Mai havia estat tan fecunda i insípida la correspondència telegràfica. -Noi, des d'això del còlera, estic en gran; el pare em deixa fumar davant seu... -Quina sort! Jo el que voldria és que durés i no s'obrís la Universitat. -Sí que fóra ganga! L'any vinent simultanejaríem...
Ell, que havia estimat, restava aclaparat de no trobar tota la toia de les emocions encisadores que l'amor ofereix als que s'estimen: una gelosia guarida amb una moixaina amorosa! ¡una llàgrima de dolor copsada per uns llavis plorosos que volen assolir totes les ventures! ¡una tristícia lenta, feixuga, estemordidora, que amb un somriure afalagador de l'estimada fuig com el vent i deixa l'ànima serena i radiant d'una alegria reviscoladora! ¡una esperança que es mor poruga i resignada i que de sobte es fa vívida i enlluernadora, que no cap dins del cor i vessa pels ulls que riuen i pels llavis que canten! ¡una il·lusió que fa claror dins l'esperit, i nit i dia us afalaga amb les exquisideses dels somnis que us fan respirar l'aroma de la felicitat infinita!
En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra; però la canalla no deixa de mirar el lloro.
Paraula Del Dia
Altres Mirant