United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les demés carreres -medicina, farmàcia, etc., encara que molt honorables, venien a ocupar un ordre inferior. La militar la tenia descartada. Des de que la política, deia, l'havia deshonrada, fent-la servir d'escambell a totes les humanes passions, no podia ésser l'ideal d'un fill de família que s'estimi.

-Oh, és que diu que també parla gabaig!... I desprenses deia que un dia que el seu hereu es fic

Passava les hores caminant, com ell deia, amb els seus pensaments, les seves il·lusions i les seves lectures predilectes.

Estic persuadit que ho deia per encoratjar-me. Anant en barca, he observat molt sovint una cosa: cada un constantment la idea que ell tot sol s'ho fa tot. Per això Harris sostenia que havia treballat només ell, i que nosaltres havíem estat sempre amb els braços plegats. George va fer-hi broma, entorn d'aquesta pretensió. Pel que ell deia, semblava que Harris no havia fet sinó menjar i dormir.

I era dur d'enderrocar aquell condemnat margenot; tant de temps com li havia anat passant pel damunt, l'havia apissonat tant fort que semblava que fos de pedra. Però en Jan, hala, cop de càvec ve, cop de càvec va... -Mala feina, Janot- li deia l'un tot passant; -i amb aquesta soleiada!...

Cal no abusar de les bones coses, com deia mon pare. Ja tornaré. Aleshores estaven reconciliats. EI vell rabí va rependre l'enraonia, arrugant els ulls amb malícia: -I què hi has fet, all

-Que aquest kirschenwasser em sigui metzina- deia el vell rabí, molt despitat -si torno cap vegada més a casa teva! La teva manera de riure és tan bajana, tan bajana, que em fa fàstic, vòmit i pudor! I, amb el cap estirat, baixava l'escala tot cridant: -És la darrera vegada, Kobus! la darrera vegada! -Uix! deia Fritz, decantat sobre la barana i amb galtes dilatades de plaer: -dem

Més crits i rialles i una altra veu que deia: -Ara jo. Aquest cop era la filla de can Segimon que s'agenoll

Mes llavors va venir la rampelleria del repàs, perquè... el què és de vianda no en volia per res del món. Com que no es podia amagar de menjar-se-la a davant nostre, deia que no li venia de gust... «Però, menja, dona de Déu!» «No no...» I ficava el cap sota el tapall.

Miri: l'altre dia ens estàvem al sostret, i, allò que succeeix de vegades, ningú deia una paraula, i ell que tot plegat salta... res, un acudit... ell que salta i diu: «Semblem mutsPerò miri: ho va dir d'una manera... allò... tot d'un plegat... «-Semblem muts...!» que la noia i jo ens partíem de riure. I d'aquestes ne moltes: cada punt hi és, no es pensi.