United States or Equatorial Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !
Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella em deia, va escarrassar-se encisadorament.
L'Adelaida féu semblant de restar embadalida. No deia paraula. En Lluci
-Per ara- deia sovint -no em crec digne d'esmerçar el temps en la pròpia joia, havent-hi tants germans meus que jeuen en l'infortuni. Com l'estimada ja sap l'abnegació de la meva vida, un dia o altre em coronar
Tan grans, sembla que no els escau! deia la carnissera comentant els escarafalls de la minyona. Al barri arribaren a fer-se populars: tots els veïns parlaven d'aquella dolça parella. Algun cop els miraven passejar-se pel jardinet, agafats de bracet i partint-se una cirera.
Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n, en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li arrib
-Ja ho deia! exclam
-Però això sembla impossible! deia en Ramon. -Com pot, aquest home, deixar-se dominar així?
¿Com és possible, doncs- deia mossèn Joan -que sigui cosa sèria aquesta carrera de nova invenció que havia pogut cursar en Ramon, sense conèixer a penes el llatí? ¿No volia això dir que per la tal carrera es prescindia de tot lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les llengües? Heu's aquí lo que era mossèn Joan com a home de lletres.
Tot trist, tot marrit, m'encaminava a l'aula com de costum i, en veure anar i venir pels carrers la gent adelerada, pensava: -Infeliços, per què us acuiteu amb mires a un esdevenidor, que no ha d'existir? -Però la llur despreocupació aparent m'era un consol i m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. -Aquests, que trinquen alegrement a la taverna -em deia el cor, -aquests, que mesuren grana, aquests, que passen, menant carros arrumbats a camí per a llargues jornades, no desconfien pas de la vida, ni del sol de demà. -I àdhuc que no m'inclinés a pensar res concretament, l'espectacle de l'ànimació i el bullici m'era beneficiós.
Fa qui-sap-lo temps que no us veiem!; tot això l'alegrava i tornava a encarrilar-lo en son lloc escaient. -Em canviaré, en arribar- es deia, -i després aniré a pendre un xop a la cerveseria del Gran Cérvol.