United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !


El blau del cel era moll, tendre, intensíssim... El sol, ja força baix, cairejava de grogues lluentors les cases del Mercadal. Les teulades resplendien com a vidrim. Vagarosos reflexos irisats aclarien ça i lla les ombres amb llur delicadíssima lluminària.

-Així ho sento a dir; però en quant a mi no em canso de veure que cada casa és un altaret i que cada balcó és un eixam de minyones ben compostes, bellugadisses i esperançades. Aquell burgit, moviment i alegre conversar del curs no es veu més que un cop l'any! Sols per veure el lleó i els lleonets, espero jo amb ànsia les processons.

Era gent ridícula, d'aquella que surt a les comèdies de Romea, d'aquella que potser no existeix sinó perquè puguin guanyar-se vagament la vida mitja dotzena de dramaturgs casolans.

A l'Hostalet en vaig veure un i la mossa de l'ermitana em va dir que només costava un vintidós. Però quan el pare va haver esment de la fatlera de la mossa, li va dir amb el to sorrut que acostumava: -No tenim cortos per la sement... i en llançarem per miralls?... -És que jo no us dic pas ara, totseguit... -Doncs, quan? -Quan... poguem vendre el roldó...

Però l'Hereu i la Jove ja el sortien a rebre a mig camí, ell boig de content, ella un xic vergonyosa. -L'avi!... l'avi- deia l'Hereu. -Que no ho sabeu?... -Què hi ha! què hi ha! deia l'avi; -cuita, home... digues... -L'avi... que ja... ja en tenim un que ve... I senyalava a la Jove. Aquesta, tota vermella, abaixava els ulls.

Així, jo resto davant vós, tres cops hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per vós me sigui assegurada, firmada y confirmada. PORCIA Aquí em veieu, ben com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc.

Després de la batalla, Artaxerxes envi

Afofolava el seu caparràs a la falda de la Rosó, creuava els braços damunt del ventrell, i baixet baixet, seriosament, com qui diu de cor una lliçó, vessava la xerramenta més saborosa i divertida que s'hagi sentit mai a la platja.

Segons és costum en el riu, un fotògraf professional anava a treure una vista de tots nosaltres, durant la nostra ascensió per les aigües.

Li donaren un paraigua i eixí. Del cantó de l'era se gir