United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !
Abans de respondre-li, David Sichel prengué un aire greu: -Kobus- digué: -em recordo d'una vella història on cadascú pot cercar el seu profit.
-Ara asseu-te allí, i fes-me el rebut, amb el cinc per cent. recorda't que, si estàs malcontent de les meves facècies, amb aquest tros de paper et podré dur qui sap a on. David, somrient de felicitat, es pos
Aleshores sí que el temps va semblar-li llarg a Fritz, en mig d'aquell gran silenci. Hauria dit que allò no acabaria mai més. Els minuts anaven seguint-se feia un quart d'hora, quan hi hagué com un llampec al corral. Cregué que era el mocador de David i s'estremí; però era la finestreta de la cuina que acabava de donar el tomb entre l'esclat del sol, i la criada Mayel buid
Sobretot el vell rabí David Sichel -el més gran ajustador de matrimonis que mai s'hagi vist en aquest pobre món, el vell rabí s'acarnissava a voler casar Fritz. Hom hauria dit que la seva honor estava compromesa en l'èxit de l'afer. I el pitjor és que Kobus estimava molt el vell David: l'estimava per haver-lo vist, d'enç
I va posar-se a tocar, tot cantant: Roseta, cos lleuger dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! No es cansava de repetir la bella romança, i la cosa durava vint minuts llargs, quan es sentí un petit renou a la porta: algú trucava. -Veu's aquí David- digué, tornant a tancar ben de pressa el clavecí. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la Roseta !
Aleshores David, mirant Kobus amb un esguard extraordinàriament fi, va fer: -I obraràs bé, Schmoule. En el dubte, val més deixar-ho córrer. L'escriv
-I jo accepto- féu David. -Aquests són testimonis que jo accepto. Beuré un vi de primera que no em costar
Aleshores David entrà, tot esblaimat, sobre les puntes de les grosses sabates, allargant el coll i mirant de lluny, amb un posat de tant d'esglai, que feia pena de veure. -Kobus! Kobus! féu, tot baixet, amb una veu dolça, com quan es parla a un infantó. Fritz obrí els ulls. -Estàs malalt, Kobus? continu
Havent també entrat David Sichel, Fritz, per burlar-se d'ell, començ
-Sí, David, sóc jo- digué Fritz, aturant-se a la finestra, -et porto Christel, el meu masover, un home excel·lent, i del qual en responc com de mi mateix; és incapaç de sostenir coses que no siguin... -Bé, bé- interrompé David, -el conec de fa temps. Entreu, entreu, els altres no poden trigar a venir: ja són les deu.
Paraula Del Dia
Altres Mirant