United States or Belarus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Des d'aleshores, mai més. -Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules! -Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.

No quin temps dormirem deliciosament. Navegàvem per un mar de roses, amb un vaixell de fusta olorosa, inflades les veles de púrpura. Quan obrirem els ulls, veiérem just davant una església, amb inefables ornaments decorada; refulgia de llum interna com un cristall puríssim; rutilava per mil caires com un diamant.

I semblava que el vell ho sentís, com jo ho sentia... semblava que es trobés aclaparat sota aquella força immensa que anava passant tota desplegada davant nostre, en son silenci august.

Maria Lagoutte feia volar les alasses de la seva còfia, i Sebalt, dret davant la seva cadira, alt i magre com l'ombra del Wildjaeger tota dreta entre les altes brugueres, repetia: -A la salut del doctor Fritz! I mentrestant borrallons d'escuma regalaven de la seva copa i s'esparpillaven damunt les lloses. Va haver-hi un moment de silenci.

El que fa companyia al senyor Vintró i la seva noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic, una pila.

Vuit dies després tots els Pelifets, amb la Mió al davant, deixaven a l'estiracordetes el casalot de la muntanya i se n'anaven a viure per arreu a can Merló; i, nou mesos després, la viuda se casava amb l'hereu en la parròquia de la vila. Darrera la parella de nuvis, les tres parelles de Pelifets petits saltaven i ballaven d'alegria.

SOLANIO A la porta s'espera; ara ve, mon senyor. EL DUX El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també, Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat aparenta.

-Senyora- vaig respondre-li tot posant-me davant la porta del malalt, -la professió mèdica també n'imposa, de deures, i, per cruels que puguin ésser, un hom com cal no més remei que complir-los: la vostra presència mata el comte. Tota la vida em recordaré de com s'alteraren sobtadament el trets d'Odila.

I davant d'aquell espectacle cívic, comunió de centenars de ciutadans en l'idea i en la imatge, tant la història romàntica de l'aficionat rural com la sospita realista de la seva mort misteriosa, varen perdre tot l'interès emocionant.

VIOLA Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a gust me trobo davant d'un capell