United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Déu del cel ¿és a dalt o és a baix de l'escala que hom troba l'aplicació severa de tes lleis, el compliment del deure? I mentrestant la neu es fonia al voltant de les meves cames, el dolç alè del fornell em penetrava i em sentia renéixer dins aquella atmosfera fumosa de tabac i de reïna perfumada.

-Anaven , anaven . ¡Tu que de poc t'acontentes! feia mossèn Isidro, amb sa habitual flema. -Jo veig que tot lo més que treies era la niarada del cucut, mentre que jo, a dalt, arreglant-ho a la meva manera, trec covarades de tres i de cuatre. Què vol dir que s'hagin mort? També s'han mort els meus sense haver canviat cap niu. Saps què és?

Acabat son modest refrigeri, el jove, ja més animat, continuà: -M'he equivocat sobre el gènesi d'aquesta revolució, que, en veritat, no és pas filla de la consciència del poble. Les masses honrades, per l'habitud de viure entre el fang de baix i el llot de dalt, estan tocades d'un fatalisme musulm

Els grecs arribats dalt, s'atenden en diversos caserius proveïts de queviures abundosos.

Però, veu's aquí que, amb tant pensar i tornar a pensar amb el foc que havia de coronar la boca de la flamera, a l'opositor se li va acudir una idea, que, si es descuida una mica ell mateix califica de genial. ¿Per què modelar- va dir-se -amb fanc groller i miserable aquella flama subtil, etèria, que representa l'esperit vibràtil de l'amor? ¿No seria mil cops més encertat encendre dalt del tió una flamarada autèntica, una flamarada natural?

Els minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells mateixos. El companyó de Joe digué: -Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment.

Era una llum feble i puríssima com la d'un quart de lluna.. Per on podia entrar? Les soques es cairejaven de dalt a baix d'una franja de lluïssor argentada.

Van anar al bosc i van tornar: i contaren, tots contents, a la mare que el pare era dalt del roure llampat, com un aucell, i que no volia pas respondre per més que el cridessen. La Mió se n'an

La seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la més negra. Un dia que feia herba dalt d'un marge, pass

El sol·lícit daler d'aquella bona gent era una cosa de no dir: el senyor Furbach n'estava enternit fins a les llàgrimes. Tot aquell dia i el següent, Nicklausse li féu els honors de Brissach-Vell i sos voltants. Si us plau per força conduí l'excel·lent home de dalt estant de son seient; i com que Nicklausse era el propietari més ric de la contrada, com que posseïa les més belles vinyes, els pasturatges més grassos del país i tenia diners esmerçats a tot arreu, hom pot judicar quin seria l'astorament de Brissach en veure que menava així el carruatge d'un estranger; el senyor Furbach pass