United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Maria Santíssima! No digueu això! no crideu el mal temps! -No el crido pas. I em sembla que si es Mestre de dalt modos... -I ara, Pau!

Repleguen de seguida tots els cabals del camp, transporten a l'interior el mercat de queviures, tanquen les portes i apareixen en armes dalt de les muralles. Llavors els promovedors d'aquest disturbi acusen els generals d'haver espatllat l'afer. Els arcadians i els aqueus es reuneixen de banda.

Avui lluu al cel un trocet de lluna. Els núvols passen amb lentitud davant la claror d'argent. El pastor i en Joan ja són dalt de la roca i dos ocells han fugit, en deixondir-se amb la remor de les passes. -Miri com salto jo, sap? L'aigua sorolla i les roques són xarbotades. -Ben de cap, i al mig del gorg... sap?

De primer antuvi ens volíem animar l'un a l'altre dient-nos que, caient l'aigua d'aquella faisó, no podia durar gaire. Després ens esforçàrem a reflexionar que, si durés, restaríem tan mullats que poc ens faria mullar-nos més. -Talment com això es posa- digué Harris -em sembla que m'hauria agradat de trobar un restaurant ací dalt.

-Ha estat una bona cursa: oi? diu amb un pam de llengua fora i mentre son amo arriba carregat fins dalt del cap amb el que sembrava son gos. -Em sembla que hauria guanyat si no hagués estat per aquell estúpid noiet que se m'ha posat al davant en girar la cantonada. Ho has vist? El mala pell! I què fa, que crida tant i avalota així?

-Ai, jo no ho , no ho ! A dalt de casa hi ha un senyor empleat, que diu que ara els metges de la reina han enviat a demanar uns papers per arreglar-ho... Com que diu que això és cosa de l'inglès... -No hi res, però ja ho crec. No la deixaran medrar mai a Barcelona aquests estrangerots! -Ai, Déu hi faci més que nosaltres! ¡Ja li dic jo que estem ben posats!

La fadiga de la pujada els feia estar silenciosos. El metge esguardava amb paüra dalt de la carena el poble que veia a cada respir més petit. De sobte arribaren a ses oïdes la cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines. -Visca l'Andreu! -Visca! -Mori el senglar! -Mori! ¡Balleu, balleu, ninetes, la dansa del senglar!

En essent a dalt, sortí a rebre'ls mossèn Joan amb cara de Pasqües i felicitant-se de les circumstàncies que li portaven tant de de Déu a casa. -Però, senyor Rector! exclam

Quan va ser a dalt, va mirar els seus fills amb ulls plorosos, va besar-los fins que ja es removien en el llit mig desperts; i obrint amb por la porta que donava a la bassa, va desaparèixer. -Teresa! Teresa! i el picador ressonava més que mai en aquella nit que seguia trenant belleses sens fi.

Com que els minyons menaven constantment i monòtonament el rai cap al mig del riu, hom entenia indubtablement que aquestes ordes no eren dades sinó «per seguir la moda», i no pretenien significar cap cosa especial. -Quínes veles porta? -Veles majors, cofes i petifocs, senyor. -Hisseu els sobres! Desplegueu aquí dalt l'ala de gàvia! De pressa! -, , senyor!