United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !


I tots els novicis entraren al temple. I restaren silenciosos movent la testa corpresos, embadalits, davant d'aquella joia, que els havia costat tres anys de privacions duríssimes, d'aquella joia que'ls havia costat dolor i desig, i per això era més vestida d'amor i d'il·lusió.

Primer varen escampar-se per aquí, per allí, igual que si prenguessin possessió de l'indret i cada una hi triés el seu tros de terra per a edificar-s'hi el castell d'il·lusió... Després devien canviar de pensament... perquè varen ajuntar-se i varen fer una rodona, agafades per les mans, com si anessin a començar una sardana... Però en aquell mateix moment, una mosseta que acabava de descobrir unes mates florides darrera d'un rengle de nínxols per estrenar, va llençar un crit tot joiós: -Noies... roses!...

Així foren els amors de la Margarida i En Quel, amors sempre flairosos d'il·lusió i ventura. Ja fa prop d'un any que viuen tots solets en aquella casa de pagès afegint a les cantúries dels ocells els seus cants d'alegria. En Quel, sempre que va a la vessana canta i la Margarida mentre est

L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina. Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria Valenciana.