United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una d'elles havia estat col·locada prop de Franz-Josepsbrücke, una altra era darrera el teatre, i la tercera al bell mig de Wenzelsplatz.

Aquí tot me la recorda; i més que res aquest escamot de roques que, espargides per la cala, reganyen a flor d'aigua llurs herbatges arraïmats de color d'or vell. Me fan l'efecte d'un pedestal sense estàtua. Damunt d'elles hi esqueia d'allò més la figura d'aquella noia de cames llargues i formes anguloses, amb els vestits i els cabells banderejats pel vent.

D'aquí endavant no tinc de callar-me'n cap: al pa pa i al vi vi i qui no li agradi que ho deixi. Entre tantes coses com tinc d'agrair-te, una d'elles, la unió del poble, l'hem de conservar a tot preu, per a defensar-nos dels polítics enc que sigui a escopetades.

Darrera d'elles, totes les altres es decantaven, amb l'orella parada. Orchel, que acabava de sortir eixugant-se les galtes amb el davantal, torn

La criada obre la porta del quarto i diu: -La senyora diu que facin el favor de parlar un xic més baix; perquè se sent des de l'arcova i el silenci és lo que més ha encarregat el metge. Calla el parent; callen les veines; però al sentir la paraula metge , una d'elles en particular fa una ganyota despreciativa, i les altres, qui més qui menos, arroncen les espatlles.

En arribar, em digué: -Sembla, la vostra, una bona màquina. Marxa ? -Oh! Com la major part d'elles- li responc. -Bastant al matí, però up xic pesanta després de dinar. Ell va agafar-la per la roda davantera i la forca i va donar-li una violenta sacsejada: tal, que vaig dir-li: -Estigueu-vos de fer això, que la fareu malbé.

La pluja queia espessa i contínua, mullant-nos els ossos i tot. Aleshores ens demanàvem si no eren més de quatre, les illes que teníem al davant; si positivament estàvem a prop d'elles o a una milla de l'indret on pensàvem estar, etcètera, etc. Fins ens preguntàrem si érem a la dreta o a l'esquerra del riu.

En Ramon, amb son trajo de campanya, botes i jipijapa i amb, son aire pagesívol, que li donava una distinció un poc arcaica, seguia l'estol de senyores i senyoretes, nens i nenes, ara endavant, ara endarrera, ara en mig d'elles, recordant als pastors de Watteau voltats de florides sagales.

-Perdó! Perdó! clamaven moltes d'elles, encara per terra, mentre el cavaller procurava sortir-se del rotllo, tot dient, amb sa habitual tranquil·litat: -Alceu-vos, bones dones, que jo res vos haig de perdonar, ja que a mi en res m'haveu ofès. Els pecats contra el cel, el Rector vos els perdonar

Semblava impossible que ell, que precisament havia cobrat tanta inquina contra el jove Montbrió, pel gran ascendent que havia lograt, no sols sobre sa pròpia família, sinó sobre la comarca, no podent sostraure's a un greu sentiment d'enveja al veure que el minyó, amb sos atractius de joventut, talent, estudis i especials dots de caràcter s'havia convertit en una espècie d'ídol de tothom, no hagués atinat mai en què ell tenia filles, una d'elles anant pels vint anys, prou guapa i vistosa per a ésser obirada per un jove i prou esparpillada per a saber endevinar qui li feia l'aleta.