I atansant-s'hi més, a mida que ells reculaven, vençuts, esdernegats i aglanats per aquell torrent desbordat d'improperis, per aquell davassall d'audàcia i pel no sé què de terriblement suggestionador que tenien sa veu, son accionat i ses mirades llampegants, començ

Jo penso que si aquests són destruïts, tampoc per a nosaltres hi ha salvació; tants són els enemics, i tan plens d'audàcia. El millor per nosaltres, doncs, és de socórrer com més aviat aquesta gent, a fi que, si són encara vius, nosaltres combatem amb ells, i no restem sols i no haver de córrer sols altres perills.