United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena: passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a la sortida de missa, ja parl
Tant, com jo malvingut; jo que m'he atardat a la llinda de casa d'altri, obstruïnt el pas al lector, inútil i passiu com un ca estirat al sol. -Trenta cinc i quatre dècimes. -Només? -Només. Ja fa vuit dies que no tens gens de febre.
Si a un hom li ve de gust donar menjar a qualsevol cavall d'altri, cal citar-lo, i cal que el menjar tingui lloc en un indret pròpiament autoritzat. No ha de trencar-se vidre ni porcel·lana al carrer; tampoc a cap lloc públic. Si hom trenca qualque cosa, ha d'arreplegar els bocins. El que no sé dir és quina cosa pugui fer-se'n dels bocins, un cop arreplegats.
Però Paulina pensa, de seguida: -Tota la vida t'has sacrificat per ells; la teva persona no ha estat mai per a tu: ha estat per als altres; les teves llàgrimes han plorat la dissort d'altri; les teves paraules han aconhortat la tristesa dels altres! I t'ho agraeixen? ¿Es recordaran de tu, quan et moris? És que que no tens dret de respirar l'aire amb els teus pulmons?
A l'edat de vint-i-un anys, En Quimet va dar un tomb. Tot i continuant en la més dolça ingenuïtat, en les més innocents alternatives d'esblaimament i de rubor quan sentia la veu d'altri, En Quimet començ
-Para-hi ment: sentes? L'home no pot voler-la en cap manera, la mort d'altri: ni la mort ni el més petit dany. Perquè el que mata o tan sols atempta contra la vida del proïsme... fixa-t'hi bé, fill meu!... és condemnat en aquest món i a l'altre: en aquest món per la justícia dels homes, que no el miraran mai més com a germà; a l'altre, per la justícia de Déu, que li far
Això sí, per a aconseguir-ho va caldre que portés la seva protecció fins al punt de parlar, un diumenge, a cor d'altar, de l'obligació que té tothom de donar adjutori al desvalgut, i dels mals sentiments que es necessiten per a no perdonar les faltes d'altri encara que vagin seguides d'un bon penediment.
-Cerquem una dona- respongué el que havia estat caçador en terra d'altri, -una dona que ve cada any a rodar al volt del Nideck, i tenim l'ordre de detenir-la! -Ha robat? -No. -Ha fet alguna mort? -No, missenyor. -Doncs què li voleu? I amb quin dret la perseguiu? Sperver es va redreçar i tot fixant els seus ulls grisos en el baró, va fer amb un estrany somriure: -I vós amb quin dret l'heu presa?
Mancant-li la llibertat que li donava la presència d'altri, de desplegar sa verba festiva, estudiava fins els menors replecs de sa fesomia, semblant-li veure el celobert cada vegada que, amb una de ses innocents tonteries, lograva fer-li descloure els llavis i marcar-se els sotets de ses xamoses galtes. La trobava perfecta encarnació de sos somnis de jovenesa.