United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Amb aquesta disposició d'esperit vaig retirar-me a la meva cambra i, resades les meves oracionetes, vaig ficar-me al llit; però, estava massa sobreexcitat per a poder conciliar el son i, volta d'ací, volta d'allà, escolta que escolta el silenci, guaita que guaita la fosca, varen tornar-me els dubtes i les esgarrifances i la por. Per què m'havia de tranquil·litzar del fet insòlit d'una aurora boreal? No podia ésser un presagi? Fins aleshores havia procurat tranquil·litzar-me amb l'observació de com la naturalesa romania inalterable, i ara, que s'alterava ¿no era més cas d'espantar-me'n que de fundar-hi esperances? Un no-res, un nom, aurora boreal, m'havia il·lusionat. I què? Qui sabia verament en què consistia aquella roentor? Qui sabia que hauria passat durant la nostra nit en les regions del sol invisibles als nostres ulls? Qui m'assegurava que l'endem

El bon senyor respirava sempre per les ferides, i mossèn Joan, que el coneixia prou, volgué portar-lo fins al cap d'allà, sens dubte amb l'esperança de què, fent-li traure totes ses armes, li seria després més fàcil rendir-lo. -Escolti, don Eudald- li digué amb sa fina mitja rialla: ¿voldria dir-me quina opinió formada de mon nebot?

I el xàfec creixia... creixia d'una manera esgarrifosa. I la fosca es convertia en espessa negror. I la negror s'encomanava a les ànimes dels pagesos, que es bellugaven d'ací d'allà, tots neguitosos, a tall de bèsties esquerpes agafades en parany. Però, amb tot i les tenebres que embolcallaven el poble, cap d'ells deixava d'endevinar els progressos que feia l'aiguat.

Darda que darda d'ací d'allà, feia estaries per no entrar a casa seva, Per dues vegades arrib

Vaig veure que el pescador vell recollia sos ormeigs i corria com un boig d'ací d'allà, cridant: -Mar de llamp! Mar de llamp!

Per travessar aquest país, en part amic, en part enemic, els grecs hi esmercen vuit jornades, i arriben al país dels càlibs. Aquests són pocs, i sotmesos als mossinecs. La major part viuen de l'extracció del ferro. D'allà, arriben als Tibarens. El país dels tibarens és molt més pla, i llurs places, vora la mar, menys fortes.

I en Jan, en veure que encara es bellugava, va trepitjar-lo rabiosament, com i si volgués esbravar-se, en el cos del fill, de la rancúnia que sentia pel pare. I, horroritzats de la feta, els batissers varen fer-li rotllo, fugint d'ací d'allà, com ànimes en pena.

D'allà, Seutes envia a Xenofont Abrozelmes, el seu intèrpret, i l'exhorta a romandre al seu servei amb mil hoplites, comprometent-se a donar-li les places de la costa i el restant que li havia promès. I fent-ne un secret, afegeix que ha sabut per Polínic, que si mai cau en mans dels lacedemonis, Tibró el far

I, encara, això... ¡com aquell!, sino fossin ses resultes; perquè... desenganyem-nos... sa parròquia desservida s'esgarria d'ací d'allà, i, després, aneu a aplegar-la de nou!

Recordo haver vist en una ciutat alemanya el nom de la qual no tinc present (ni manca, car l'incident pogué passar en qualsevol de les d'allà), una porta oberta que conduïa a un jardí on es donava un concert. Res no hi havia que a un hom impedís passar i oir la música de franc. Realment, de les dues portes separades per un quart de milla, aquella porta era la més escaient; però, entre la molta gent que entrava ningú intent