United States or Honduras ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i, amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència: -Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit. -Fugiu d'aquí! -, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor. -Aleshores, no dueu gens de pressa? -Gens! Absolutament gens!

Els haguéssiu vist tots dos, prop de la finestra, agafats de les mans, contemplant la pàl·lida llum de l'astre rei de la nit jugant sobre l'aigua del riu, ensems que dels salons arribaven, afeblits, els esclats i l'aldarull del banquet.

I tots dos començaren a caminar, silenciosament. El carrer era tot fosc; sols a la banda dreta, la lluna il·luminava les altures de les cases amb una claror desmaiada... a mig carrer, la Linda, que anava al davant, es va parar sobtadament... Al lluny va passar una ombra... Mestre Quissu va reconèixer a l'Home que l'havia apedregat... portava un arma... Però la Linda tornava a caminar i ell també...

En Temme, encuriosit, va convenir-hi. Tots dos interlocutors s'aclofaren a la sorra cara a cara, i l'home va dir al xaval: -Vui començar per explicar-te es meu cas, Temme. Jo no sóc homo d'aiga. Tots es Ramonedes, de pares a fills, d'enç

, hermosa Montserrat: la nostra situació és completament igual; tots dos patim d'una mateixa afecció i hem rebut d'un mateix aire. Sols ens falta, per a acabar-nos-en de convèncer, esplatjar-nos sobre la naturalesa d'aqueixes sensacions, d'aqueixos anhels i desficis de què vostè ha començat a parlar.

Llavors jo, miserable pecador Teòfil i mos dos germans Sergi i Higini, cap cli i genoll a terra, humilment adoràrem els incomprensibles camins de Déu.

L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava. La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant i fent-li postures li deia: -Mira l'hereu de la casa salvada! ¡Anirem a mercat a comprar dos xurmés!... ¡i tindrem carreta!... i criarem nodrís!...

Àdhuc els dos capellans, que es passejaven per sota les voltes, s'aturaren per a contemplar-lo.

Heu's ací l'ordre de la processó: Montmorency, portant un bastó. Dos miserables plagues, amics de Montmorency. George amb un pardessú i unes flassades, i fumant una curta pipa. Harris, qui s'esforça a fer un caminar desinvolt i graciós, duent en una m

-Miri'm... miri'm això, donya Poneta, en aquell palco... Misèria i companyia!... sembla la marquesa del cuerno . Ves aquella bona dona... que és per portar vestits escotats!... ¡Ara mateix que baixo a demanar-li les dos pessetes que em deu de la bugada de l'altra setmana! -Quimeta, això és molt bo!... és molt bo!... -, home; no facis extremituds...; recorda't que avui estem en palco...