United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !


La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, desitjosa d'agreujar-lo, li retorn

Un dels tipus que més recorren els carres d'aquesta comtal ciutat és, sens dubte algun, el que dóna títol a aquest article.

-Com ha d'haver sofert aquesta dona! vaig dir-me, amb el cor dolorosament oprès. -No com va ésser que la meva mare fes aquest paorós descobriment- continu

Ve el silenci, tan pregón, que sentiu lliscar una fulla damunt la neu endurida, un bri destriar-se de l'arbre; el silenci us pesa, us dona la idea incommensurable del no res!... Que n'és de poca cosa l'home! Que vinguessin dos hiverns seguits, i la vida fora escombrada de la terra.

En això, un crit de dona, un crit xisclós, va ferir les orelles: -Una barca!... Una barca! Tothom s'abalanç

-Magí! va cridar una veu de dona; i van sentir-se passes, i del sostre va caure una polsina blanca. El moliner va pujar l'escala de fusta com un llamp. Després va passar un altre estona llarga. El goç s'estirava, el gat canviava de positura i el molí seguia mormolant.

Tothom ho sap, i la vídua es veu que també, pel molt que dóna entenent que no ho sap. Oh! El senyor Jones necessitava que Huck fos aquí: no podia amollar el seu gran secret sense Huck: sabeu? -Secret de quina cosa, Sid?

El seu oncle, home de i d'una regular posició, tement que el seu nebot allí sempre seria un murri, li dóna cartes per als seus amics de l'Havana, li paga el viatge, li fa fiança per la quinta, i el recomana al patró del barco. Al principi de la seva estada a l'Havana escriu cada quinze dies a la seva família. Després, cada mes; més tard cada mig any, i, per últim, ja no escriu.

Pocs personatges poden alabar-se d'haver sigut desitjats amb més impaciència que l'any vinent. Almenys he sentit dir a cent pares de família dels que encara permaneixen entre nosaltres: -L'any vinent que vui sortir amb dona i criatures a fer una passejada a fora. Tal hi ha que en un pilot d'escombraries veu un tomàtec tot mústic, florit i arrugat, i exclama: -Ai, senyor... tant que m'agraden!

Els homes feinegen pels prats i les dones fan el menjar per als garrins. Tot el poble sent l'alegria de veure el sol radiant i mira amb recel la nuvolada plomosa que roman quieta damunt la carena. La dona d'En Guim ànsia. La Tereseta tremola i prega i va d'un cantó a l'altre mirant tots els camins de les serres properes.