United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


I capes amb galons d'or, i estruendo d'orga sonora, i gran ostentació de lluminàries, i solemnitat d'oracions avisen a l'univers de la mort del potentat avariciós que mai eixug

EL PRÍNCEP La primera es d'or y porta aquesta inscripció: Qui m'esculleixi guanyar

Ell encara va tirant o mal; mes ve son fill, que, trobant morta la gallina del ous d'or, no més remei que malvendre i fugir.

El sol ja és post; però ha deixat ratxes de llum ressagades, que pugnen encara per conservar en l'aire llur senyoriu: s'emparen de les bromes i dels núvols, s'hi vessen, regalimant-hi per damunt, a filets d'or, hi encenen flames insegures, i, compenetrant-los, els impregnen de resplendents coloracions. Mes enlloc troben estabilitat, i aquí s'apaga una flama, allí s'escola un regalim, tot s'esmortueix per instants: els vapors atmosfèrics canvien llur color de porpra per la de lilà, i la de lil

El pentinat se li ha desfet, i les trenes li pengen de gairell, a grans bagues d'or, pel bescoll i una galta, fins arran del muscle. Va caminant. Després s'atura, s'entregira, i em fa senyes de que la segueixi.

EL PRÍNCEP Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!... Or, plata y plom groller. Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que . Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! Qui m'esculleixi guanyar

Si nosaltres vencem cal que en fem senyors els nostres amics; talment que no temo pas de no tenir què donar a cadascun dels meus amics si la cosa reix , sinó de no tenir prou amics a qui donar. I a vosaltres, Grecs, us donaré a més a més una corona d'or a cadascú. Els que sentiren aquestes paraules posaren molt més delit i les reportaren als altres.

A l'hostal del Moltó d'Or, Fritz féu servir unes postres a la sala gran, aleshores deserta, i el vell Loerich baix

Allí la mar fulgurava amb llampegueigs d'or i d'argent viu, i semblava desfer-se en davassalls de vidre volador; i cap a la cala, en el redós de ponent, groguejava com una gran lluna d'oli.

Caminàrem quaranta dies sense menjar: només bevíem aigua. Caminàrem, caminàrem sempre, quan ens sortia a camí un melodiós brollador de veus innumerables: versicles de salms triomfals flotaven i tremolaven damunt l'armonia: en la maror flautada del càntic la nostra orella era atenta a pescar els versets d'or qui aletejaven com aucells d'immortalitat.