United States or Fiji ? Vote for the TOP Country of the Week !
Sinó que en Pau ès un delicat d'en Tendre, i per res carina que ni un gos quan li escapcen sa cua.
Verdadera encarnació de l'esperit decadent i malmès de nostra terra, avesat sols als esbrossats camins de la fàcil vida de ricatxo emperesit, al topar-se amb un geni com el d'en Montbrió, que representava el revers de la medalla, s'hi entrebancà, perquè en sa petitesa de sentiments no el sapigué compendre.
I tot aquell dia, i tot l'endemà, i l'altre, i l'altre, se'l va veure corrent pel terme com un esperitat, aturant a tothom per escampar la seva rancúnia i fent mans i mànegues per encomanar als pagesos damnificats la sospita que el flagell era obra de les conxorxes d'en Biel amb els esperits malignes.
Cada vegada que passaven per davant del rellotge, el malalt hi clavava els ulls, mirava després a la senyora i en la mirada que es creuaven, hi vibrava un llampec d'ansietat. A la placeta de l'estació la tartana d'en Pau estava aculada al reixat; amb una branca de bruc, en Pau esquivava les mosques a la mula, tot rondinant una cançó.
Ben aviat va distingir clarament unes petjades fermes i una veu que de baix en baix cantussejava, i la por va ensenyorir-se altra vegada d'ella: una por tan i tan ferma, que va restar-ne esclava fins després de conèixer en el cantusseig la veu d'en Biel.
Queda en poder d'en Tinet. I en Tinet encara no ha complert els quatre anys. Ell és dolcíssim. Diferentment d'altres nois que només fan que la seva santa voluntat, i encara piquen de peus, en Tinet és alhora autocràtic i sedós.
I el menut Galderic va començar a fer les primeres passes i a barbotejar els primers mots. I en Biel va eixamplar els conreus. I pels passadissos i cambres de la torre del Barbut, i pels camps que la vorejaven, i pels corriols dels boscos del comte, va regnar arreu l'alegria, omplint-ho tot de veus d'infant i de rialles fresques. De mica en mica va anar-se espigant el fill d'en Biel.
L'Adelaida arrabassa l'embolcall de les mans d'En Llucià. Hi ha una adreça que diu, amb totes les lletres: «A l'Il·lustre Senyor D. Lluci
El cavaller havia enrevoltat el seu braç al cos de la dameta per sota les aixelles, i se l'havia enduta, mig a l'envola-vola, per entre les veles. Aleshores la cara xamosa i vermella d'en Bonosi s'ompli de rialles. -Bo, bo! exclamà. -Aquesta madameta s'espanta dets angelets com si li fessin pensar en ses rampetes que li han de costar els que ha de posar as món.
Amb gran satisfacció del brau home, que temia la possibilitat de veure's en un greu compromís, la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil. Mes heu's aquí que, de sobte, la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell seguint la margenada d'un camp, cega i esmaperduda.
Paraula Del Dia
Altres Mirant