United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sovint ho he pensat després i mai no he trobat una explicació satisfactòria d'aquest fenomen. Potser el resultat fou degut a l'obstinació pròpia de tota cosa d'aquest món. Potser el vaixell deduïa, judicant lleugerament la nostra conducta, que havíem sortit a bona hora per suïcidar-nos, i volgué contrariar el nostre projecte. És l'única suposició que puc fer.

-I per tu, germaneta? encarant-se amb la Loreto. -Què trobaré que faci per la nostra daina? Mira: vaig a fer-te present d'aquest ramell de nespres, que és fruita saltadora i molt de gust de la gent de poc seny. És de forma graciosa i de sentit delicat... Una mica picantona, com tu mateixa, sols que per a madurar necesita... palla i temps. . I ara vinc amb tu, promesa meva.

PORCIA Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te l'adjudica y la llei te la dóna. SHYLOCK Oh, jutge ponderat! PORCIA Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho concedeix. SHYLOCK Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja! prepareuvos. PORCIA Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una sola gota de sang.

Finalment el dia s'aixeca sobre la vall del vell Tàmesis: som a la matinada d'aquest gran jorn que ha d'afermar amb esclat el destí de les generacions venidores.

George: ¿no és pas un vapor, això? George: - em sembla haver sentit alguna cosa. Llavors esdeveníem nerviosos, confosos: no sabíem com fer-ho per posar la nostra barca fora del camí del vapor. La gent d'aquest s'ajuntava i ens donava consells: -Més endavant, el de la dreta! Vós, vós, ¡ximplet! Enrera, el de l'esquerra! No, vós no! ¡L'altre!

Va extremunciar-lo, va fer la recomanació de l'ànima... Un moment el pacient va obrir els ulls sense mirada. -Rivelles! -Es... l'últim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era d'aquest món. Després un llarg silenci. Després la mort.

D'aquest raonament, fet amb frase crua i despullada de fullaraca, ne tragué la conclusió de què res de bo podien esperar de fora.

Aquells rastres que Sebalt havia reparat a la muntanya, eren seus. Quan el baró va haver-me fet aquesta confidència, vaig creure que no li podia amagar l'influència estranya que l'aparició de la vella exercia en l'estat de salut del comte, ni les altres circumstàncies d'aquest drama.

En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb escruixidora convicció: -Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més. -Set sostres! -Set sostres, i després més gorga. -Més gorga! -Més gorga, i encara més sostres.

Pel vessant de Cooper-Hill, o sia davant del campament, s'hi han aplegat els paisans esparverats i els badocs que sortiren de Staines. Cap d'ells no sap el motiu exacte d'aquest enrenou: cadascú dóna un parer diferent sobre l'espectacle que veu. Els uns asseguren que el poble en treur