United States or Colombia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una dama vella, retornada a la infància i asseguda a la vora del foc, es posa a plorar, i se l'han d'endur. No, no! «Netejava les vidrieres de la gran porta i encerava l'entarimatNo, tampoc. Em perdo. Jo els demano perdó. És una cosa xocant, però mai no puc recordar-me d'aquest vers. «I jo... i jo...» Què hi farem? Passem a la tornada, i amunt la barca. «I jo tra-derí-derà, la-tral-la-la-la.

Però aleshores va sortir un vellet del rotllo i amb cara de pietat va dir: -Minyons... potser no diríau el què dieu, si sabéssiu la història d'aquest home. Potser fins li tindríau compassió i tot, si coneguéssiu les desgràcies que li han passades.

Una digressió necessària, introduïda per una rondalla que enclou una ensenyança moral. -Un dels encisos d'aquest llibre. -El diari que no augurava èxit. -La seva pretensió: «La instrucció combinada amb la joia.» -Problema: Digui's el que es considera instrucció i el que es considera joia. -Un joc popular. -Una opinió experta sobre la llei anglesa. -Un altre dels encisos d'aquest llibre, encara. -La mena de bosc que era aquell on vivia la donzella. -Descripció de la Selva Negra.

D'aquest home, quan ne parlen els seus coneguts, no diuen fulano, ni mengano; sinó aquell que neda . Si per casualitat li saben el nom, per a distingir-lo d'altre que s'anomeni com ell, diuen fulano el nedador.

I, abstret amb els deliquis de sa ànima plena de satisfaccions, fins havia perdut la idea de què son oncle ja no era d'aquest món.

Havia estat ell, George en persona, qui havia fet tota la feina digna d'aquest nom, i mai de la seva vida havia anat d'excursió amb dos plagues com nosaltres. Allò va fer riure Harris, el qual digué: -Em distreu sentir George com parla de treball! Vós l'heu vist treballar mai! va fer girant-se vers mi.

-Ja em plau la teva resposta, però jo no voldria que t'enganyés el cor; perquè has de saber que, a més d'aquest amor de caràcter tan íntim que fon dues persones en un sol cor, concebeixo altres afeccions, que es desprenen d'aquell, com els cèrcols concèntrics que forma l'aigua mansa entorn del toc que ha ferit sa superfície.

Ara, després d'aquest elogi, no aneu a creure que em passava la vida balconejant.

Ahir mateix vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli perquè li fes de galan. SIR TOBIAS Qui? Sir Andreu Galtaencesa? MARIA El mateix. SIR TOBIAS És tant home com el que més ho siga a Ilyria. MARIA Y què hi fa? SIR TOBIAS Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!

Harris digué: -Si tothom parlés així no hi hauria cap avenç en cap ordre de la vida. Si hom no provés les innovacions, el món romandria en un estancament aclaparador. Es per... -Tot el que es pugui dir a favor d'aquest argument, ho - vaig interrompre. -Convinc a fer experiments fins a trenta cinc: un cop traspassats, considero que hom guanyat el dret de procurar per ell mateix.