United States or Argentina ? Vote for the TOP Country of the Week !


I avui son enemic l'havia trobada, després de cercar molt de temps, tota feliça entre la misèria honesta de la gent de l'art. «Sieu purs... sieu bons... fidels a Déu... Déu no mira els vestits ni les joies, sinó les ànimesdeia el Rector; i allí en la bauma, Gemma era lliberada d'aquell mala ànima, entre les pureses de la natura, lliure del corcó infernal que li atuïa son cor; davant la maldat havia perdut l'instint de viure i restava en la bauma ben resignada.

Quan al matí arribava a la sagristia i veia que la claror hi entrava tímidament, com si tingués por de fer remor, se n'anava als claustres i esperava el dia, tot passejant i sentint caure els cants dels ocells en el silenci solitari d'aquell lloc de plàcides venturances, i veia el gat adormit i moure's les fulles i brandar les flors, i els jorns de pluja forta sentia aquella remor que tant s'assembla a una oració fervent.

Totes tres estaven a la vista. Vagarejaven majestuosament, amb les trompes a frec d'aigua i les bombes mig enclotades als núyols. Semblava que no tinguessin relleu: eren com pintures, com ombres estranyament retallades en mig de la claror migrada d'aquell dia malaltís.

Llavors Quirísof li diu: -Véns al punt. Cal pendre la posició; perquè l'exèrcit no queviures si la posició no és presa. Llavors deliberen, i preguntant Xenofont què priva d'entrar-hi, diu Quirísof : -Aquell passatge que veus, és l'únic, i quan algú prova de passar per allí, fan rodolar pedres daltabaix d'aquell penyal que el domina: i qui és atrapat, mira com l'adoben.

D'aquell dia endavant, tot sovint varen trobar-los-hi als forasters all

I el més estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort. Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit.

Un llumet, que aparegué més tard en mig de la massa confosa d'una muntanya, contribuí també a dar-me conhort. Allí hi hauria una casa i una família. Vaig figurar-me la masovera passant farina a la claror d'aquell llumet, els xavals preparant l'establada de la nit, i els jornalers recolzats a la taula parada, esperant l'hora de sopar.

-Si manejar-me amb mònita- va dir-se llavors en Pere Perdis, -jo també el podré tenir un jardinet per l'estil d'aquell del cantar, encara que sia més modest, més humil, sense aquella exuberància de clavellines i marduixos que correspon a la gràndaria d'un balcó.

Llavors s'adona que s'ha mullat de mala manera, s'aparta d'aquell lloc, i, tremolant de fred, se'n va cap al net sorral. També el troba fred i humit. En canvi, una onada que per atzar li ha esbandit els peus, era temperada, calentona...

El que més va estranyar-me fou l'evident costum que tant el cotxer com el cavall tenien d'aquell mètode de baixar la muntanya. Potser pensaven que així fèiem el camí més aviat. No m'hauria sorprès gaire si el cotxer ens hagués proposat d'anar també nosaltres rodolant amb cavalls i cotxe fins al capdavall de la muntanya.