United States or Côte d'Ivoire ? Vote for the TOP Country of the Week !


DUC Però va morir d'amor aquesta germana teva? VIOLA Jo sóc tota la família del meu pare y tota la seva descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia? DUC , això és lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni admetre son refús. SIR TOBIAS Vine, vine, Fabià. FABIÀ Y tant si vinc!

Ara, aniré corrent, de poblet en poblet, tot joiós, entre la pols dels camins o sota la pluja calenta dels xàfecs. Però no he volgut passar sense veure't, Kobus: vinc a cantar-te el meu cant d'amor, mon primer salut a la primavera.

No obstant, res d'això havia comprès aquell benaventurat, amb admiració del propi mossèn Joan que, mig fora del món, no era pas cap espasa en matèries d'amor.

I en veure l'aire d'amor amb que el capell

Una llàgrima va rodolar pel seu nas, aturant-se en el ferro de les ulleres. Tot corrent a veles desplegades pel país blau i desert, l'enyorança d'amor d'aquell home desaferrat de la terra me va semblar tan santa, tan santa, que la nostra barca em féu pensar en la que ens pinten els místics carregada d'ànimes que van cap al Paradís. No vaig dir res més.

I a la fi va dir-li: -No us conec. Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi, varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares.

GRACIÀ Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més que'l rellotge. SALARINO Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada. GRACIÀ Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat de quan s'hi assentava?

Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema! -Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima... -Adorada meva! -Estimat meu! I un bes d'amor, serè, castíssim, va cloure la conversa de l'amiga i de l'amic. En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula.

«La Pàtria, agrupació natural d'individus lligats per mancomunitat d'interessos, de necessitats i d'ideals, és obra de Déu. L'Estat, artificiosa combinació de funcionalismes arrencats de son natural centre, és obra dels homes.» «La Pàtria, idea d'amor i expansió, tira a la llibertat. L'Estat, idea d'absorció i d'imposició, tira al despotisme

Bah! La por era una falòrnia. Em vaig posar a parlar alt.. ben alt, i m'agradava de veure que no passava res d'extraordinari. No puc dir els gaudis d'amor pròpia, que hi havia en allò d'esqueixar el silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església, assorallant-los vagarosament. Ma, noi, quina remorassa!