United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Bé, jo he revisat el llibre d'una ullada. Talent indubtable; ofrena prometedora; una flor en el jardí de la poesia; ben compost, i així successivament. Però l'altre llibre! Suposo que l'autor es proposa que jo el compri. Sento a dir que és lloat. Hi ha geni: no us ho sembla? »-Oh! Tothom amb aquesta cançó enutjosa! digué el poeta. -però si parla d'alló més estranyament!
I sempre, en anar a l'escola, o quan anem a casa, heu d'anar amb mi, quan ningú ho vegi... I vós heu d'escollir-me a mi i jo us escolliré a vós, a les reunions, perquè així és còm es fa quan festeja. -Què bonic que és! Mai no ho havia sentit a dir. -Oh! i és d'allò més alegre! Jo i Amy Lawrence... En els ulls astorats que ella posà, Tom hi llegí la seva errada; i es deturà, tot confós. -O Tom!
»De primer comparegueren dos rics pagesos en carruatge. -Hi ha alguns arbres d'allò més galants- digué l'un. -Hi ha deu càrregues de fusta a cada arbre- respongué l'altre. -Aquest hivern ser
Finalment se'ls acudí que llur nua pell representava d'allò més bé els colants de color de carn: així és que dibuixaren un cercle a la sorra, i feren un circ: un circ amb tres pallassos, perquè ningú no consentí a abandonar aquest paper altívol a son veí.
Tot parlant així, el vell jueu semb1ava d'allò més commòs. El gros recaptador Hâan l'esguardava amb els ulls badats, i Iòsef murmurava, de tant en tant, paraules confoses. -Què en penses d'això, Iòsef? digué a la fi Kobus a l'hongarès. -Penso com el rabí David- digué; -però no em puc casar, perquè m'agrada viure al ras, i mos petits podrien morir per la sendera. Fritz s'havia posat tot somniós.
-És ben estrany- diu, tot desencaixant els seus rems dels vostres, la vigèsima vegada, en cinc minuts. -Quan sóc tot sol, vaig d'allò més bé!
Vaig atènyer la porta de l'hostal, vaig trucar, van obrir-me, i la veu de Katel exclamà: -Ah. Déu meu!... ¡Quin temps per a anar pel món!... quin temps!... Entreu, entreu!... Vaig entrar al vestíbul, i aleshores havent-me mirat, ella em va dir: -Us caldria, d'allò més, de canviar-vos; i no sou pas ric, pel que veig.
Eren les deu quan ens en anàrem a jeure, i, per la meva part, tenia ganes de dormir força: em sentia fatigat d'allò més. Però va ésser impossible. Vaig acabar per dormir algunes hores. Jo dormia, i somiava: somiava que m'havia empassat una moneda de cinc pessetes, i que, per poder treure'm aquesta moneda, m'estaven foradant l'esquena amb una barrina.
El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta. -Veniu, criminals!... ¡correu que em moro de por! correu... veniu! Per Déu, veniu! ¿Què em dieu de la fi de la Clàudia i la Rosa? -Quina mort! Havia de passar per elles! ¿I diu que no hi havia res d'allò que deien de la Rosa?
-Ves, moltes vegades mirava gent que fumava, tot pensant: «Ja em plauria, de fer-ho, això». Però no em pensava que pogués- digué Tom. -Això és el que em passava: veritat, Huck? M'ho havíeu sentit dir: veritat, Huck? Huck n'és testimoni, de si ho deia o no. -Sí, d'allò més vegades- digué Huck.
Paraula Del Dia
Altres Mirant