United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !
La idea que un altre estava a punt de casar-se amb Súzel li partia el cor. Volia anar a pendre un vas d'aigua per a entonar-se; però l'estrebada era massa forta, sos genolls tremolaven, i quan estenia la m
Tant l'un com l'altre sentien de part de dins una cremor com si tinguessin les entranyes convertides en caliu. Per això, en Costa, desentenent-se dels propòsits que havia fet, va manar a la Malena que agafés el poal i anés a la font a proveir d'aigua fresca. I la noia va obeir sense tornar resposta, desapareixent carrer avall amb el poal buit sota l'aixella.
Parleu-me d'una casa espaiosa, a fora; d'una casa gran, ventilada, amb un jardí, amb una font, amb sombra d'arbres, amb soroll d'aigua, amb aucells que volin per on vulguin; però, ei, amb butaques, amb llibres, amb mosquiteres, amb bustos o estàtues que no sien de gerrer, amb totes les comoditats que la cultura i la civilització fan indispensables, sobretot a fora; però ¿piset llogat? veïns? carros? pols? poc siti? sol? burgit?... Fugiu-me d'aquí; per això no hi aniré mai, a fora.
-Tote tremole! -Mireu que ganye-blanc!... -És pescat de vuit dies... -Refresquem-lo!... I li tiraven grapats d'aigua de tots cantons, que petaven en son cap, en ses espatlles, regalant- li després espinada avall..S
Però s'atura de sobte. Torna a començar i es llença, mentres el pastor crida esglaiat: -Que fa, senyor!... no corri tant!... no corri. El violinista no ha sentit res, i com té massa embranzida, cau damunt d'una roca; no s'ha sentit clapoteig d'aigua. Un cop feixuc i un crit estrident esgarrifaren el pastor. -No ha saltat bé, i la paga; pobre senyor noi!
La mànega estava proveïda d'unes rodetes que giraven seguint els moviments de l'home, donant la idea d'un cuc gegant que, en agafar-lo l'home fortament pel coll amb les dues mans, apuntant ça per lla, llançava un gros raig d'aigua a raó de dos litres per segon,
Era tant el goig que li pessigollava l'ànima que fins li va venir a la boca la cançó que de criatura havia sentit cantar: Dones bojes de Riells que a l'aigua aneu a mirar-se, no us hi encanteu massa temps, que us tornareu dones d'aigua.
Aquelles soques alteroses i revingudes amb les espessors de fulles enlairades que es movien plàcidament amb el ventijol matinal! ¡Aquella sentor de buscúria que s'exhalava en els capvespres i que ell flairava amb delitança com la olor del convent que recordava amb il·lusió! ¡Aquelles remors suaus d'aigua naixent en les ombres de les verdors frescals, la cantadissa dels ocells, l'harmonia de les ventades i la lentitud beatífica que té el temps dintre els boscatges i l'amplitud que pren el respir i el benestar de cor i el repòs que hi troba l'ànima!... Fra Genís allà, li semblava que estava en les claustres del convent, on son esperit va entrar assedegat del gaudi del silenci, la quietud i la pau eternals.
Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua, sense dir res es retir
I quan, tot forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola!
Paraula Del Dia
Altres Mirant