United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !
I, encara que pogués, ¿què en treuria, de treballar com un negre, de sol a sol, atuït per la calda a l'istiu i barallant-se amb les glaçades a l'hivern, si, al capdavall d'una tirallonga de fatigues, no hi obirava l'esperança de fer-se una família que li alegrés la vida i li donés ales per a arribar a una vellesa reposada?...
Ben aviat el moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol. I, encara, entre sospir i sospir, anava repetint les mateixes paraules, acompanyant-les d'un caient d'ulls tot melangiós i d'un mig riure apagat: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...
Els cavalls d'aquell país eren més petits que els de Pèrsia però amb molt més urc. El comarca ensenya als grecs d'embolicar amb sacs les potes dels cavalls i de les atzembles, quan els menaran per la neu: perquè sense aquests sacs, s'hi enfonsen fins al ventre. El cap de la vila. Sandàlies de pagès, fetes d'una sola peça de cuiro sense curtir. ATAC D'UNA POSICI
En mig del negre verdejar dels suros s'envermellien les terrassades, s'acarminaven els estepars, lluïen les esqueieres, i, en llunyança, en les comes dels grans pinars devastats, els viaranys i senderons es feien obiradors com sagnoses esgarrinxades en el llom pelut d'una bèstia enorme.
L'esquela mortuòria era en les seves mans, sota els seus ulls. -Quan Lalí ho sàpiga! Ella no es veia amb cor d'assabentar-la personalment d'aquest malastre: temia una escena aclaparadora. Li escriuria... No: tampoc. El seu estil epistolar era incapaç de graduacions preparatòries: si agafava la ploma li ho diria tot d'una.
Llavors, la basarda creixia i els sobtaments esglaiadors sorgien; ara, una pedreta que cau, ara, una alenada de vent més forta o un estel que fuig i es perd rera un tossal; en tot, la sensibilitat d'En Joanín veia el senyal fatídic de l'ós que escometia el seu ramat; i passava la nit amb la majestat d'una regina, i s'avergonyia de restar com un espantaocells davant de tot un poble.
I vinga treure coses extraordinàries d'una sàvia maleta de queviures que portava. Carns vives, degotants; embutits, de finíssims mosaics; rosses truites pirenenques. Mastegava, xuclava, xerricava i engolia, el senyor grassó; i, mentrestant, el parent d'En Pepaito, recargolant-se per dins, intentava debades abstraure's davant el paisatge, fer-se una ànima idíl·lica.
Dubto molt que res no es pugui dir a favor del mensur alemany; però si per cas serien els combatents els que podrien dir-ho: als espectadors (n'estic convençut), solament mal pot esdevenir-los. Jo em conec bastantment bé per a no estar segur que sigui d'una disposició sagnant poc comú. De primer antuvi, abans de començar el desafiament, la meva sensació era de curiositat barrejada amb el desig de saber l'efecte que em produiria, encara que, tenint algun coneixement de les sales de dissecció i taules d'operacions, em capficava menys, tot això, que en qualsevol altre cas. Així que començ
Els déus en les víctimes m'han significat d'una manera que fins un idiota ho hauria entès, que he d'abstenir-me d'aquest comandament únic.
Hi ha, entre els experiments de la física recreativa, el de la nota simpàtica , a qual única vibració es commou la flama d'una candela cada vegada que ressona en mig dels ruixats d'harmonies d'una tocata. No sé si això és prou bona comparança, per a explicar lo que li succeí a don Eudald al sentir la darrera frase de la seva filla. Li vingué com un tremolor, i una suor freda inund
Paraula Del Dia
Altres Mirant