United States or Cook Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe... cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del trenc s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, qued
Aixecar-se, tirar-se al damunt uns faldillots, córrer desaforada a la cambra del seu pare i llançar-se al defora, va ser obra d'un dient d'avemaria. Verge pura! Tot el llenyer estava abrandat, i les flames, després d'aferrar-se a la porta de la cort, s'escampaven ja per la coberta, enrondant-la d'una corona resplendent.
Allò sí, que li encenia les sangs! Ple de rancúnia, així que va ser nit entrada, va armar-se d'un llarg ganivet que havia comprat en tornar de presidi, va dirigir-se boscos avall fins al córrec de l'Home-mort, i va trencar després a l'esquerra, emprenent amunt el caminet dels horts, que, arrenglerats de cap a cap de poble, s'escalonaven tot darrera les cases, vorejant el ribàs del córrec.
Però em sembla que tan bé o mellor la demanaria ficat dins d'unes calces de vellut o de burell, que amortaiat amb un trajo de tanta justícia , que quasi no entra, encartronat de camisa, amb xescles al coll i grillons a les mans, caminant sobre punxons i encarcarat com un rave, per aquestes terres de boig, que Déu hi gord que li vingués un estornut... ¡Això és posar en perill la vida d'un home, pudai!
I va corprendre'l amb tanta força aquell desig, que, ja abans de fer-lo avinent el capellà, va començar a esmerçar totes les estones que no treballava per altri, a apedaçar portes, tapar goteres, adobar esvorancs i refer teulades; enginyant-se de tal manera, que en poc temps va arribar a fer d'un tros d'aquells murs i coberts escrostonats una estada segura, en la qual va poder amagar, sense temor que les hi afanessin, les poques eines que havia pogut comprar amb els seus estalvis.
Durant una bona estona vàrem esperar-lo, i, en tornar, vingué amb les mans buides i gest d'empipat. Nosaltres li demanàrem pel coixí, i va dir-nos que no l'havia pas comprat, car havia fet altre pensament, i que, altrament, potser la seva tia no tenia grans desigs d'un coixí. Pel que sembla, quelcom havia anat malament, i nosaltres volguérem fer-lo enraonar; però ell no es mostr
De primer, sortí una dona lletja que amb una rialleta perennal feia dalt d'un trapezi una munió d'equilibris. Es gronxava dreta sense agafar-se a les cordes; després, agenollada, després, amb un sol peu i a la fi, tot gronxant-se, agaf
I resta galrebé embadalit, amb aquell embadaliment de l'home ben afaitat, vestit amb una elegància seriosa d'un excel·lent règim digestiu.
Primer varen escampar-se per aquí, per allí, igual que si prenguessin possessió de l'indret i cada una hi triés el seu tros de terra per a edificar-s'hi el castell d'il·lusió... Després devien canviar de pensament... perquè varen ajuntar-se i varen fer una rodona, agafades per les mans, com si anessin a començar una sardana... Però en aquell mateix moment, una mosseta que acabava de descobrir unes mates florides darrera d'un rengle de nínxols per estrenar, va llençar un crit tot joiós: -Noies... roses!...
A mi m'és hagut passat; i que no he pas planyegut les mans en l'apretada, baldament fos a l'entorn d'un arn o d'una atzavara plena de ganxudes espines. En veritat el camí és perillós, però això m'és ara un aventatge.
Paraula Del Dia