United States or Kenya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per fer-nos compendre fins a quin punt dos remolcadors poden oblidar llur treball, George va contar-nos, després de sopar, durant la nostra conversa sobre aquest assumpte, un exemple ben curiós. Hèu's-lo aquí: George i tres companys seus remaven, des de Maidenhead, una barca molt carregada.

A l'últim de tot és quan un curiós exclama: -Ai, ai! ¿No deien que hi anirien quatre trompetes? I li responen amb tristura: -Vegi; raó. Oh! ¡i els vint-i-quatre incensers que també hi havien d'anar! ¡Jo que tenia tantes ganes de veure'ls! Si vostès són d'aquests, aquí els tenen.

George: El porc i el card . Per què ho pregunteu? Harris: -No és pas el mateix nom? George: -Què voleu dir? Harris: -Tanmateix és ben curiós. Una aventura ben semblant va esdevenir al meu pare en un cert hostal. Li havia sentit contar qui sap les vegades, i pensava si les dues aventures haurien passat en el mateix lloc.

Ara... tot consistia en què volgués revelar-ho. Perquè, correcte com era per habituds professionals, més propens a la reserva que a la comunicació, molts es temien que refusés espontanejar-se. I així, en efecte, va passar. A les insinuacions que se li feien, replicava ell amb eufemismes tan graciosos, amb tal enginy d'evasives, que, sense ofendre al curiós, deixaven la curiositat insatisfeta.

Kobus, contemplant tota aquella bona gent, llurs cares enternides i llurs actituds meravellades, pensava: -És curios!... que poca cosa es necessita, per a divertir la gent! I la figura commosa del vell rabí, sobretot, el posava de bon humor. -Vaja, rabí, vaja! li digué. -Et sembla cosa molt bella, això, doncs!

-Vaja- digué el gros recaptador, asseient-se; -ja hi som! Veuràs quelcom de curiós, Fritz.

Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la família.

És curiós, senyor, un enamorat de vint anys no seria més joganer, més afectuós. Aquesta donzella és la seva joia, el seu orgull. Imagineu-vos que l'he vist deu vegades pujar a cavall per anar-li a cercar joies, i flors, què jo? Se n'anava tot sol i portava aquestes coses com si diguéssim en triomf, sonant el corn.

Així, doncs, el tresor era perdut per a sempre, per a sempre. Però per què devia plorar, ella? Era curiós, que plorés! Aquests pensaments s'obriren pas, obscurament, a través del magí de Huck; i, sota el cansament que li causaren, caigué en el son. La vídua va dir-se: -, ja dorm, pobre infeliç! Trobar-ho Tom Sawyer! Tant de que algú pogués trobar-lo a ell! Ah!

-, ja ho he sentit contar- digué Joe. -Em plauria saber com és que el pa reïx en aquesta cosa. -Oh! No és el pa, especialment- digué Tom: -em penso que és, sobretot, allò que diuen abans de deixar-lo anar. -Però si no diuen res- féu Huck. -Els he vist com ho feien, i poc diuen res. -És curiós- digué Tom. Però potser ho diuen per dins. És clar que ho deuen fer. Qualsevol ho pot capir.