United States or Central African Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !


Més enllà, un teixidor matiner estirava, a l'extrem de llargues perxes, les seves madeixes de cànem, pels espiralls d'una torre d'homenatge, per assecar-les a l'aire ras. Vinyaters pujaven el rost. Alguns crits de fusina travessaven el silenci: no devien pas mancar, en aquell de Déu de ruïnes.

La seva dèria consistia a dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions que ella comandava a crits. Algun cop el seu imperi era reconegut, i les coses marxaven passablement; però llavors que els infants no la volien creure, s'enfurismava de tal manera que encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels testos, provocant un rebombori indescriptible.

I aquí uns xisclets i uns alarits que trencaven el cor, perquè totes les mares dels nois de cinc anys es miraven el mort com a propi, encara que tinguessín el seu allí mateix bo i sa. Amigo de Déu! Comença un burgit, uns crits i un soroll... No hi ha res més natural.

Més crits i rialles i una altra veu que deia: -Ara jo. Aquest cop era la filla de can Segimon que s'agenoll

SOLANIO Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio. SALARINO Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

Jo començo a gosar des de que, sentint-se de lluny els gegants, les criatures es posen de puntetes, s'enfilen sobre l'assiento, volen treure el cap per entremig dels ferros del balcó, i, mentres amb gran donaire ballen els dos monstruos, se senten els crits de: «Noi, cauràs!» «Noi, vina aquí» «¡Ai, Reina Santíssima, que ve un cavall

Entre el brogit de les campanes dels tramvies, les remors de les motos, la fresa dels autos, la bunior de la gent i els crits dels que venen diaris, En Martí hi passava sense sentir res, fent un munt d'encàrrecs de la seva promesa, de la seva mare i del seu pare. A la fi, va arribar a casa seva.

Aquesta dèria els portava:. L'avi Mundet esperava servir-se de les indicacions d'en Temme, i va cercar-lo amb la vista. -Ai ai!... es estrany!... No el veig enlloc. En Bonosi cridà: -Temme!... O Temme!... Cap resposta. Només l'augusta soledat, estremint-se com escandalitzada d'aquells crits, hi contest

I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la m