United States or Norfolk Island ? Vote for the TOP Country of the Week !
Nosaltres observàvem sense capir gens ni mica la seva irritació. Un segon crit rabiós, més formidable que no pas el primer ens va fer saltar de les cadires. -Lieverlé! exclam
Ja havíem assolit el collet de Santa Bàrbara i no ens mancava sinó guanyar el turó, on desitjàvem plantar l'arbret, quan en Xaneta proferí un crit sord, i deslligant-se de nosaltres, es deix
I, sens dubte, anava a afegir-hi alguna sentència, quan de sobte Fritz, llançant un crit de triomf, pass
Allavors sentí que li pujava del pit una onada indescriptible: era aquell espasme que tantes voltes havia sentit en sos arravats d'artista i que ell descrivia com producte de la mística conjunció de l'ànima amb Déu; però a l'anar a esclatar, en lloc del crit de joia que li era habitual, fou un plor de nen, que sortí de sa gola, el qual, ressonant per l'arcova i per la sala, despert
Aquelles horrors corrien per llurs branques, eriçant amb un esborronament estrany les blanques molses, que les cobrien com un pelatge d'ancianitat. Sí, sí, talment era un crit d'esglai, sord i esquerdat, el que brollava de llurs estalocs, que esquinçaven el vent. Tota la naturalesa s'unia al gran desvari: aire, terra, plantes... I flotava una blasfèmia per sobre aquell somni.
El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta. -Veniu, criminals!... ¡correu que em moro de por! correu... veniu! Per Déu, veniu! ¿Què em dieu de la fi de la Clàudia i la Rosa? -Quina mort! Havia de passar per elles! ¿I diu que no hi havia res d'allò que deien de la Rosa?
Era un espinguet clar i alegre que es cargolava enlaire, al compàs d'un xic-xec de xinelles per l'acera... A l'obrir el balcó, ja el sol se'n entrava per la meva cambra, escorrent-se a llenques polsoses per les escletxes de les persianes; aquell crit de -la viva! ressonava més clar i més airejat i entre crit i crit, se sentia de tant en tant: -A quant la dóna?... -A sis. -Uix!
Per fi la cridòria de la nostra gent m'esverà. -Ohè! ohè!... Aquí!... L'avi Mauva, en Vadô, en Cadernera, tots cridaven i es movien com boigs. Fins i tot en Pau Ternal, que suara jeia esternellat, de bocaterrosa, sense habilior de manejar un dit, s'era incorporat ara, com un mort que s'esperités de cop i volta, i llançava un bramul llarg, llarg. -Ohè! ohè, ohèèè!... Era estrany. Aquell home no podia haver vist res: cridava d'esma, per instint d'imitació, per... qui sap?... tal vegada mogut per un poder sobrenatural. Vaig esgarrifar-me tota i em vaig asserenar completament. Què passava? Ens haviem enclotarat: no s'obirava entorn sinó una massa negrenca i bellugosa; i, no obstant, els mariners seguien amb llur crit. Vaig pensar en el De profundis clamabo ad te, Domine . Era una cosa terrible. Mentrestant el mar s'an
La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora.
Va apuntar-lo amb un bastó: tot seguit l'ocell se n'anà, fent un grinyol salvatge dins la vall; i tots els coloms, en oir el crit de guerra, es replegaren, en forma de ventall, fins a l'interior del colomar. Aleshores, Kobus, rient dintre seu, començ
Paraula Del Dia
Altres Mirant