United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !


La finestra s'obrí; la veu discordant d'una criada profan

No vull ser pesat en la relació: al cap de un quant temps el marit es veié obligat a reflexionar sobre la influència del meló en el hogar domèstic i li va semblar funesta. Un dia surt de casa, avisant abans a la criada que al cap d'un quart tornaria d'amagatotis.

Vaig esclatar en una grossa riallada; però, en veritat (a tu ja t'ho puc confessar), cada un d'aqueixos ultratges queia com un perdigó roent a dins del meu cor. I, amb la coïssor que m'hi feren, vaig concebre una rancúnia i uns pensaments de venjança!... ¿De què es podia queixar de mi, en Pau? I ¿per què jo no era tan senyora com les que en venien de llarga nissaga? ¿Per ventura no sabia portar els meus drapets tan com elles? ¿I no era més ben criada que més de quatre, i més instruïda que la major part, i amb més cap i més geni que les més saberudes? Vaig passar una mala estona. Però no vaig trigar a tirar-m'ho tot a l'esquena. Al cap i a la fi, qui era, en Pau, per a judicar-me? I, per altra part, un home com ell, podia parlar d'altra manera? Aquestes consideracions varen amorosir les llagues de la meva vanitat ferida, i me les acab

És ja vespre quan, una criada, que acaba de preguntar a un senyor quin és el carrer de la Llibreteria, travessa la plaça de Sant Jaume. Aquesta criada porta en una m

Vejam, Súzel: vina a pendre el cafè amb nosaltres. Katel, porta una tassa per a la petita. -Oh! senyor Kobus! En la vida no gosaria! -Bah, bah! Katel, eixoriveix-te! Quan la vella criada torn

I, fins al capdavall de l'escala, la vella criada el sentia riure d'allò més alt, tot repetint: -Aquesta petita Súzel em fa criar bona sang! Quan tornà, la taula era parada i la sopa servida. Destap

I no hi tal mort ni tal aca, sinó que la senyora ha tingut de despatxar una criada que estimava però que se'n prenia massa per lo llarg temps que estava amb la família, i la caixa de què parlava era la de la roba... -, - diu un home a sos amics; -ahir en arribant a casa la vaig trobar morta.

Quan el senyor Ginjoan, en el tomb que cada any donava per les seves possessions de muntanya, eixint de la vila de marina on vivia, va trobar, en un mas, la Quitèria, bordeta que hi servia de criada, tot seguit va sentir-se'n agradat. El senyor Ginjoan, conco aferrissat, gran golafre, gran caçador, home irat, tacany, i panxacontenta, va proposar a la desnarida Quitèria d'entrar al seu servei.

Fritz, que en sa vida s'havia ocupat més d'aquelles coses que dels habitants de la lluna, passava els dits damunt les randes, i les contemplava amb un posat d'èxtasi mentre la vella criada, amb les mans creuades damunt son davantal, expressava en alta veu son entusiasme. ¿Es pot creure, senyor, que mans de dona hagin fet una cosa com aquesta? deia, ¿no és una meravella?

Ahir, d'un ullet que no era com el puny me van comptar quatre quartos, dic, a menos que la criada no sisés. -També podria ser, perquè avui no hi ha de qui fiar.