United States or Israel ? Vote for the TOP Country of the Week !
No, no; al contrari- feren vàries veus. -Cregui que m'agrada molt de sentir-lo- afegí don Eudald; -mes amb tot això no veig encara el per què del terrabastall que em proposa.
Dels marges estant, se'ls pot veure en colles, que s'acosten amb la boca oberta i mig cos enfora de l'aigua, reclamant una molla de pa; que us volten i entrebanquen els vostres moviments mentre preneu el bany, fins a fer-vos enfurismar. Però s'erra de mig a mig el que cregui que se'ls pot agafar amb una cuca, amb un ham o amb tota altra mena d'esquer. No. Això, tanmateix, no és pas cert.
-No pas tant com criï aquell drac. Cregui que arribaríem a males. I li asseguro que més per vostè que per mi, que m'hi enfado. Pensi i reflexioni, i veur
Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta. No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat transparent i sereníssima.
-No ho cregui pas, don Eudald. Amb la particularitat de que, convenientment ajudada la terra, no sols no es corseca, com vostè diu, sinó que cada vegada és més pròdiga, excedint-se a ella mateixa, que per alguna cosa és el símbol de l'agraïment.
Des d'aleshores, mai més. -Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules! -Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.
Cregui que he tingut moltes ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!» -Vostè ha sabut resignar-se! -I vostè no, donya Paulina? -Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però. -No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant els perills... -Oh!
De seguida d'haver sopat me'n vaig córrer a la platja a fer guarda al gussi. Fins que em vaig haver ajagut davant del seu estrau no em creguí ben assegurat de que no marxaria sense mi. Mentre que el temps no s'emboliqués... Però, ca!, semblava que no. Hi havia ressagota... res, fressa pura. Molt bé que els sardinalers havien sortit sense por.
-No ho cregui, no- afegia reposadament donya Dolors, procurant rebaixar quelcom dels beneitons elogis del seu marit: -els hi manquen estudis i els hi sobra ganduleria. Si no fos així, ja tocarien alguna cosa. -Som d'opinió que es faci la prova- afegí el jove complascentment.
I cregui que dintre meu patia terriblement: la meva vida estava ben desgavellada, i la presència d'una dona, més o menys jove i més o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a vint-i-un anys.
Paraula Del Dia
Altres Mirant