United States or Pitcairn Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Harris de ben poca cosa ens havia ajudat, des del començament de l'excursió. I Harris respongué: -, suposem que això és cert; però, de totes maneres, sempre he fet més que aquest altre- digué, indicant-me a mi. George: -Fer menys feina de la que féu, ja no és possible. Harris: -Aquest s'ha cregut que ve de passatger: em sembla.

Aquell to aspre va picar-me. -Ai ai! que t'has cregut que ens governes tu? Ai vatua! Ara no ens mourem, per punt. -Doncs, us planto. Hai perdut sa nit i no vui perdre es parany. Ja vindreu quan us passu sa rampeta. Uix! ser

El record de la porta ajustada em produïa una inquietud absurda. Certament la precaució de barrar-la era cosa del tot inútil en aquell casal, on per tot arreu hi havia obertures, forats i lluernes en franquícia. Mes... bon Déu! ¡un hom sempre ha cregut que les ànimes, els mals averanys, els facinerosos i les salvatgines agressives no poden entrar si no és per la porta d'honor!

Per aquestes necessitats, alguns soldats havien quedat endarrerits; els quals veient un indret negre, per haver-ne fugit la neu, havien cregut que és que s'havia fos: i de fet s'havia fos a causa d'una deu que treia baf no gaire lluny en una vall. S'havien dirigit cap aquell cantó, s'hi havien assegut, i es negaven a marxar.

Aquest secret el servareu, n'estic segura, el servareu, perquè aquest és el vostre deure... Però espero de vos alguna cosa més, senyor, molt més, i veu's aquí perquè m'he cregut obligada a dir-vos-ho tot. Va alçar-se lentament. -Doctor Fritz- afegí en una veu que em va donar un calfred, -les meves forces fan traició al meu coratge; la meva càrrega m'aclapara.

-Doncs , Paulina: no què t'has cregut de mi... -Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel. -; però... què vols que et digui!... una persona que ni la conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira, Paulina: no és per a nosaltres, això.

-Tothom ne de defectes -va grunyir en Jeroni.-Sóc un home com els altres. -No, vós no sou un home com els altres. Vós teniu un defecte o, més ben dit, un, un... un... no li trobo nom. Si m'ho haguessin explicat, no ho hauria cregut, però no puc negar la llum dels meus sentits. Ja ho sabeu vós que no sou un home com els altres.

-Mai de la vida ho hauria cregut- digué Harris. -I vós? -Jo diria que aquest és l'únic quart de milla quadrada en tota la Fatherland, que no en de restaurant. ¡I nosaltres, tres estrangers, ho havem descobert! digué George. -És veritat- vaig observar. -Per pura bona sort podem ara festejar els nostres refinats sentiments sense que siguin agreujats pel record de la prosa de la vida.

-Gràcies... Doncs miri... no és perquè no hi hagi pensat, però m'he cregut que vostè el feia pel febrer. Com n'hi ha tants...

-Què hi ha, Tom! respongué la veu de Joe, sortint de l'extrem oposat del llit. Tom: -Al meu llit hi ha un home! ¡Els seus peus els tinc sobre el meu coixí! Joe: -Quina cosa més extraordinària! ¡Que el diable se m'emporti si al meu llit no s'hi ha ficat també algú! Tom: -I què penseu fer. Joe: -Fer-lo saltar de pressa. Què s'ha cregut!