United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


El costum cega a un hom per totes les coses que no desitja veure. Per cada tres alemanys que trobeu al carrer, n'hi ha un que porta encara, i portar

Li feren capir que sos pobres parracs farien el fet, per a començar, encara que fos el costum dels rics pirates de començar amb el guarda-roba complet.

-Tomàs Sawyer! Tom sabia que el seu nom, pronunciat tot sencer, era averany de mal temps. -Senyor! -Munteu aquí. Digueu-me còm és que heu tornat a venir tard, com teniu per costum.

Lieverlé ens acompanyava, voleiant als nostres costats com una sageta. El vertigen se'ns emportava damunt la seva ala! Les torres del Nideck eren lluny, i Sperver havia passat davant, com de costum, quan vaig cridar-li: -Atura't, companyó! atura't!... Abans de continuar el nostre camí, deliberem. Ell va girar cua. -Diga'm només, Fritz, si cal anar a m

Una tarda, estaven les senyores, com de costum, al cosidor, entregades a ses habituals feines, i don Eudald amb elles, sorrut com sempre, quan entr

Es batien com s'havien batut els avis, com s'havien batut els pares, com es batrien, ben segur, els fills dels fills. Es batien per costum, per tradició. Així ho havien trobat, i així ho servaven. L'horror que aquella tongada de batusses va encomanar a en Biel, no tenia fi ni mesura.

Els soldats es reuneixen i Seutes parla en aquests termes: -Soldats, demano que vosaltres feu la guerra amb mi, i us prometo de donar-vos als soldats un cizicè, i als capitans i als generals el que és costum. Fora d'això, honoraré qui s'ho mereixi. El menjar i el beure, el traureu, com avui, del país. Però el botí, reclamo que sigui meu, a fi que jo el pugui vendre per procurar-vos la soldada.

Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda.

NERISSA. Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu? PORCIA Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra. Certament, jo que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho dubto. Aquest un cavall mellor que'l del Napolità; la mala costum d'arrugar la cella la encara més viva que'l compte palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home.

Pel que toca a Harris, aquest més costum de remar en aigua de mar que en aigua dolça, i diu que, com a exercici, prefereix el primer. ¡No pas jo! Recordo que l'altre estiu vaig pendre un petit vaixell a Eastbourne; un temps havia practicat el rem al mar, i ara em creia que ho faria , però vaig veure que m'havia oblidat absolutament de tot.