United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, , et crec- digué Fritz, -i estic content de saber-ho, encara que les modes hagm canviat molt, d'aleshores ençà. -Les modes poden canviar tant com se vulgui- respongué Katel, tot acostant l'escala a l'armari; -el bon sentit no canvia mai. Primer de tot us cercarem una camisa.

Va per tot arreu... I cada vegada que pensa: «Ara libre, i content jo, content tothom», fa un esbufec de gust i posa un pam de greix. Tot sovint li diuen: -Anem, senyor Miquel: ¡ja el tornarem a veure casat! -Això... qui sap? Ningú pot dir lo que far

Només ho havia pensat, que no era el tresor: tanmateix no ho sabia, que no ho fos: així és que la referència a un embalum capturat era massa perquè es pogues contenir. Per tot plegat estava content que aquest episodi hagués esdevingut, perquè ara sabia, fora de tot dubte, que aquell embalum no era l'embalum : així és que el seu magí es trobava en repòs i sobiranament confortable.

És ben seva! i va tapar-se la ferida que li sagnava i va somriure fent una moxaina a la seva promesa. ¡Ara, estic content! L'Elena va trencar en un plor ple d'un sentiment desconegut.

Li busquen la ploma de la cuixa i es confirma l'acert del bon senyor. Regategen el preu, i, després d'algunes paraules i haver fet, el comprador, com qui se n'anava, parteixen la diferència, i el senyor Batista queda content amb el gall, si a la senyora Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.

Però l'Hereu i la Jove ja el sortien a rebre a mig camí, ell boig de content, ella un xic vergonyosa. -L'avi!... l'avi- deia l'Hereu. -Que no ho sabeu?... -Què hi ha! què hi ha! deia l'avi; -cuita, home... digues... -L'avi... que ja... ja en tenim un que ve... I senyalava a la Jove. Aquesta, tota vermella, abaixava els ulls.

-Sempre seràs el mateix- interrompé Fritz: -no content amb els teus propis deutes, cal que et carreguis a l'esquena els dels altres!

Hi hagué un silenci. Kobus, veient que la petita s'havia begut el cafè i estava tota empallegada, li digué: -Vaja, filla meva: estic ben content d'haver-te vist; però, ja que estàs tan empantanegada amb nosaltres, vés a veure la vella Katel, que t'espera. Et posar

-En bona fe- digué Fritz, -estic content d'haver vingut aquest matí; m'ensopia, no sabia què fer; l'anar sempre a la cerveseria és terriblement monòton.

-A poc a poc- va dir en Temme. -No mogueu res fins que jo us avisu. Sa meua mare podria no tenir es diners, o podria no voler-me'ls donar. Encara que jo els haju guanyats, són ben seus; perque, a casa, ella es senyora i majora, i jo... content que ho sigu!