United States or Canada ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després, ella sentí el retret de la seva consciència, i es delia per dir quelcom de bo i amorós; però judic

Son conjunt, sense perdre l'atractiu d'una bondat ingènita, s'imposava per la consciència de què era ella l'única ànima que en aquella casa restava sencera.

Res no podia objectar, en consciència. Va fer, però, una provatura, dient: -Em plauria de quedar-me a la barca per a preparar el te, mentre vosaltres remolcaríeu. Això de fer el te és bastant carregós, i tanmateix sembla que vosaltres esteu fatigats. La nostra única resposta fou allargar-li la corda de remolc. La prengué i salt

No va parar fins a caure lassat al fons del carreró que, segons dita dels pagesos, havia estat la boca d'una mina que arribava a Mallorca. Allí, ajegut a terra, revolcant-se en la mar de negror que l'enrondava, aclofat per la fatiga i atuït pel pes de la seva mala sort, va sentir amb plena consciència la grandària del disbarat que acabava de fer i que podia acabar-lo de perdre per a tota la vida.

De primer les visibles; seguidament començaren alguns a desembutxacar pistoles, punyals, ganivets de tota mena formant un tan fastigós pilot de porqueria, que al mateix Montbrió el féu esgarrifar, exclamant: -Ah, traïdors! ¡Si en portàveu, de verí amagat! Després d'això, com si s'haguessin tret un pes de la consciència, es prepararen alegrement a escoltar la paraula d'en Montbrió.

Llavors tu t'hauries casat amb qui haguessis volgut, i jo hauria viscut amb tranquil·litat de consciència... o m'hauria mort de passió d'ànima. I, mira't: mort jo, tranquil tothom. Si res més no, sabia que no feia desgraciat a ningú. -Pro ¿qui t'ho diu, que m'hagis fet desgraciada?... Si sóc feliça!... creume... ben feliça!... Sabes què és, el que desitjo?... Veure't content.

-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència. No ho : tu veuràs; tu diràs el que et convé. -Mira, Ignasi: estic desesperat... -Gaspar, un cristi

Tot lo que no sigui deixondir la consciència del poble i revetllar l'esperit de la terra, ser

Perquè de primer, i és la més gran garantia, els nostres juraments a la cara dels déus ens priven de ser enemics. I qui consciència d'haver-los negligit, el que és jo no el felicitaria mai.

I plorava desolat, tement a l'hora no aconseguir el seu objecte o aconseguir-lo després d'una tirallonga de precs tossuts que li atraguessin la ira del Cel. Amb tot, dintre de la seva consciència, hi surava sempre una pensada: que, en demanar el fill que no venia, la raó estava de la seva banda.