United States or El Salvador ? Vote for the TOP Country of the Week !


I , no s'havia pas errat: al darrera d'aquelles vidrieres, a peu pla del carrer hi havia el menjador d'un establiment mig hostal mig taverna, on asseguts al voltant de diverses taules, sopaven un ardat de parroquians, gent de poc llustre i males traces, marxantons, terrasans, carboners... No hi hauria pas entre ells algun conegut d'en Jeroni? No; va examinar-los un per un i totes aquelles fesomies li eren noves. I la criada, que els servia? Tampoc no l'havia vista mai. Era una donassa lletja i tan estreta de front, que semblava que la clenxa li sortia de la carena del nas; una fardassa d'amples i pomposos costats, que els rumbejava com brindant-los als pessics i maurades dels hostes aficionats a tan delicada galanteria. I el patró? Llamp, quina baluerna d'home! Estava assegut, en mànegues de camisa, al darrera d'un taulell llefiscós, al bell dessota d

Al principi , que arribaven a esglaiar-me; però avui me'ls escolto tot el dia tranquil·lament. Tot és l'acostumar-s'hi. He conegut un jove molt meticulós que havia decidit no exagerar les seves agafades de peix en més d'un vint per cent, quan va posar-se a pescar amb esquer. -Quan he agafat quaranta peixos, dic que cinquanta, i així amb aquesta proporció.

S'embadalia contemplant-lo i escoltant-li la veu, el somniava en les absències, i el creia, per dret propi, destinat a la fortuna i a la glòria. En Temme no havia pogut haver cap impressió d'aquestes coses. Es pot dir que els dos germans no s'havien conegut.

Mai no he trobat un conreador de conills que tingui dues mil lliures anyals, malgrat haver-ne conegut molts que començaren amb l'assortiment necessari dels dotze conills escollits: quelcom sempre ha vingut a destorbar el negoci. Potser que l'atmosfera d'una conillera atrofia l'enteniment.

PORCIA Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la valúa de la qui us don

-Ja ho crec, home! D'altra manera no m'enraonaria amb vós amb aquesta confiança. I també he conegut que sou entès en les coses de mar. Doncs... tornant-hi... ¿voleu dir, que tenim mal temps?

El jove ciutadà, que, en aquella altra cova plena sols de tauletes i ampolles de begudes, mai havia conegut l'encís d'una rondalla fantàstica, de bon començament n'havia restat fadat pels esqueixos de llegenda que a l'atzar se desprenien d'aquelles imaginacions caòtiques, mig descloses tot just en les ubagors de la ignorancia, però que ja es llençaven, ardides i amb totes les veles desplegades, cap al misteri poètic, nort eternal de tot home de mar...

Per espai d'uns quants dies, a la primeria, quan vaig venir a viure a ciutat, ella em semblava ofegosa i soliua. Per compte de turons i verdes boscúries, només hi havia en mon horitzó que canonades de xemeneies. No tenia ni un sol amic, i en aquell indret ni tan sols hi havia la cara d'un conegut per a dar-me el bon dia.

-Quiet, quiet! -li va dir en veu baixa. -No estem per babarotes. No vui que ens reparun. Que es xautun des parany en nom de Déu. Qui primer arriba, primer mol: és de ton jus. Però no vui que s'engreixun rient a ses nostres costes. Hi ha es noi Llambregues... creu-me! L'hai conegut... i és un fresseta! Dem

A l'hora present sentia envers ell una clara sensació de desgrat, i el seu únic desig era de veure com el treia d'allí. Però quelcom hi havia, en ell, que li semblava conegut. S'acost