United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !
La taula era coberta de munts de florins i de thalers, que trontollaven a la més petita estrebada. Hâan, decantat damunt son llibre registre, sumava. Després, amb la cara expandida, deixava caure les muntanyoles d'escuts dins d'un sac de més d'un metre, que lligava amb tot esment, i deixava en terra, vora un munt d'altres sacs. Finalment, quan tot estava ajustat, amb els comptes comprovats i les entrades abundoses, es tombava tot joiós, i no deixava d'exclamar: -Mira, aquí rau el diner dels exèrcits del rei! Si en cal, d'aquest brètol de diner, per a pagar els exèrcits de Sa Majestat, sos Consellers, i tot el que ve al darrera, ah! ah! ah! La terra ha de llevar suor daurada, i la gent també. Quan ser
-Pendríem- digueren -en consideració la idea, a condició que el nombre proposat fos doble i que cada peix es comptés per vint. Si mai teniu una tarda per perdre vora l'aigua, us aconsello d'entrar a un petit hostal riberenc i asseure-us al volt del taulell.
-No, no! ¡Ja ens n'encarregarem nosaltres! cridaren moltes veus. -Ja pot estar content si no se li demanen altres comptes de ses malifetes- continu
Súzel va enrojolar-se tota de plaer. -Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi! -No, Súzel! aquests bunyols són deliciosos. ¿Com els has fet? Vejam. -Oh! senyor Kobus! No és cosa difícil. He posat... Però, si voleu, us ho escriuré: podríeu oblidar-ho. -Com! Sap escriure, Christel? -Porta tots els comptes de la masia de dos anys ençà- digué el vell anabaptista. -Diable, diable!
-Ah,... Ja ets aquí! Cridava el gros recaptador; -estic a punt d'acabar els meus comptes; té, seu, és qüestió de deu minuts.
Posada allí, la dona va lliurar-se desesperadament al treball, llogant-se a tota classe de feines. Rentava i bugadejava roba a tot trast, i, en oferir-se'n ocasió, esterrejava pisos, adobava xarxa i vetllava malalts; i els diumenges, en comptes de descansar, venia vi a la menuda al celler d'algun hisendat, o servia d'escarràs en alguna taverna.
-Jo... tant com espantada... però... -Però què? -No estic pas ben tranquila. ¿Sabeu lo que penso? Que això pot anar molt llarg: tant, que no sé com s'acabarà. Perquè... veureu... nosaltres caminem amb el vent; i, com que el vent porta el temporal l'anirem seguint, seguint... -Ui, ui, pubilla! quins comptes treus! A sa teua manera, fins a sa fi des món no acabaríem sa mala andança.
Molt poca gent va ser feta presonera allí: però s'hi van trobar molts de bous, i d'ases i de bens. D'allí avancen, en set etapes, cinquanta parasangues, a través del país dels Càlibs. És el més bel·licós dels pobles pels quals hom va passar, i calgué arribar a les mans. Portaven cossets de lli fins a sota el ventre, i en comptes de faldars, una espessor de cordes entortolligades.
Baden-Baden des del punt de vista del visitant. -La bellesa del matí com es capeix des del vespre anterior. -La distància amidada amb el compàs. -La distància amidada amb les cames. -George en comptes amb sa consciència. -Una màquina peresosa. -Muntar en bicicleta segons el cartell.
-Mireu! va fer lacònicament l'opositor, signant amb triomfal actitud l'estàtua encesa. -Mireu! Però, infortuni d'infortunis! en Winckelmann, en comptes d'admirar-se, va donar mostra de la més extrema indignació. -Però, què ha fet, desgraciat? va prorrompre, posant-se la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant