United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tots plegats, mig despullats, mig vestits, esperen el toc de les dotze. -Nang, nang... Així que les esperades batallades comencen a caure, ¿en voleu, de bellugadissa de braços i mans estenent per fronts i pits el senyal de la santa creu?

Les pluges han rentat polidament el cel, que sembla més pregon; la llum del sol ara és finament argentada. Les acàcies, la copa de les quals encara és verda, comencen però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques, llàgrimes d'un or molt dolç.

Tots dos posen mans a l'obra i comencen amb extremada alegria, amb gestos i mirades que deixen entendre quin és llur objectiu: com si volguessin dir-me: «¡Apreneu com es fan aquestes cosesJo espero, sense badar boca.

Els altres soldats presents llavors comencen a apedregar Dexip, dient-li traïdor. Molts dels trirrems agafen por i fugen cap al mar. Cleandre també fuig.

-De què vol que sia... respon una senyora molt atrafegada que ix de la casa del difunt. -Els metges... els metges que l'han precipitat. Ell tenia vida per cent anys; però com no li han entès la malaltia... A tot això el cos ha sigut introduït en la iglésia i comencen els oficis divins. En la secció d'homes, un amic de la casa diu al senyor del costat: -Però, home, qui ho havia de dir.

Cada dos estudiants tenen un llibre imprès de cançons. El president assenyala el numero 29. -Primer vers! crida. I comencen el cant cada dos estudiants amb el llibre, el mateix que si fos un llibre d'himnes sostingut per dos devots a l'esglèsia.

El vencedor despulla l'altre de les armes, i se'n va cantant el Sitalcas . Els tracis en tant s'emporten el vençut com mort. Però no havia patit res de mal. Després s'aixequen els enians i els magnesiencs, els quals comencen la dansa nomenada carpea , en armes. La qual mena de ball consisteix, que un posa les seves armes en terra, sembra i guia els bous ajovats, girant-se a cada punt com temorós.

Els Carducs, veient que ja resten poques tropes, molts dels que havien rebut ordre de romandre havent partit, uns per curar de les atzembles, altres dels bagatges, altres de les aimies, ataquen llavors de valent, i comencen a engegar els arcs i les fones. Els grecs, entonant el pean, es llancen contra ells a la carrera.

És millor que sigui una persona sola, la que estiri de la corda; si són dues, comencen la xerramenta i obliden llur paper: cosa molt natural, puix la barca ofereix ben poca resistència i no pot cridar-los a llur deure.

No com s'ho fan, que comencen per embolicar-se amb la corda: s'hi entortolliguen les cames i vénen obligades a seure, per alliberar-se'n; després se la posen al coll, i per poc no arriben a escanyar-se. En haver caminat cent metres, se sufoquen, s'aturen de sobte, s'asseuen damunt l'herbei i esclafeixen a riure.