United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una paraula és llançada a l'esperit, i ell, sense altra intervenció de la consciència, pot començar la seva tasca. El verb fa prodigis. -Lola s'adormí pregonament i plaentment, i cap a la matinada, en aquells somnis de ninfes delicades i optimistes que s'esvaeixen com les boirines de l'alba, tingué una visió clara i amable de la seva alcova, la mateixa alcova de cada dia, però feta opalescent, dolçament lluminosa, com una cambra d'encís. D'on li venia aquell nou prestigi a l'alcova? En resseguí les parets una per una i reconegué, encara que una mica volatilitzat en claror, tot l'aparellament habitual: solament -i vet aquí la clau del misteri- a la paret quarta hi havia, inconegut, un armari. Qui havia portat allí aquell armari? Era caigut del Cel com la pedra de la Kaaba, o creat allí mateix per les fades matineres? Lola no ho podia endevinar, però un amor estrany i infinit es desvetll

Una forta ventada, un imposador bufarut, va aixecar tot d'una la pols dels camins, fent-ne eixir una nuvolada que semblava encarar-se amb la del cel per entaular-hi batussa. Però la del cel, com si volgués repel·lir l'embestida, va començar a escopir una gotellada espessa i forta que matava la pols tot just nada.

Li feren capir que sos pobres parracs farien el fet, per a començar, encara que fos el costum dels rics pirates de començar amb el guarda-roba complet.

Val a dir que un aficionat que aprèn de tocar la gaita fa uns esforços desmesurats i commovedors. Una tal impressió jo vaig experimentar-la en escoltar el meu jove amic. Deu ésser un instrument molt difícil de fer-lo anar. Cal emmagatzemar molt d'alè, per a tota la tocada, abans de començar: almenys així ho vaig compendre mirant-me Jefferson.

La darrera vegada vaig estar-me miolant per allí fins que el vell Hays va començar a engegar-me rocs, tot dient: -Gat del diastre! així és que li vaig tirar una rajola per la finestra; però moixoni! -Ben segur. Aquella nit no vaig poder miolar perquè la meva tia em sotjava; però aquesta vegada miolaré. Escolteu, Huck: què és això? -No és més que una paparra. -On l'heu arreplegada? -Al bosc.

Condueix dues víctimes davant l'altar, i sacrifica a Zeus Rei, el qual li havia estat prescrit per l'oracle de Delfos. Per altra banda, d'aquest déu creia vingut el somni que havia vist, llavors que va començar a pendre la seva part en la conducció de l'exèrcit.

-Ja li diré, senyor metge! Ha passat ben allò que vostè va dir-me. ¡Ho va ben endevinar! Anar-se'n la dona i i començar la vella a donar-li sopes i emmalaltir-se el filló ha set tot u! Si l'hagués vist tenia unes galtes de farro! i ara sempre malganós. Per res fa el botell! Avui sembla que s'aixereix, dem

Quan va començar a caminar, sa mare li pos

Uns acords brillants marquen el preludi de la Cançó del jutge , treta del Procés davant un jurat per un pianista nerviós. Arriba el moment de cantar, però Harris se'n distreu. El pianista torna a començar el preludi, i Harris es posa a cantar els primers versos de la Cançó del primer lord de l'almirallat de Pinafore.

Cada dia més tímid, més esquerp, va començar per fugir dels indrets públics, acabant per estar-se a casa a continuar l'eternal cabòria com si volgués enquibir en el quartet de la dispesa el laboratori de les antigues creacions.